El diumenge 21 de juliol va circular pels carrers de Palma una concorreguda manifestació (unes quantes desenes de milers de persones) en contra de l’actual model turístic, que està massificant i depredant Mallorca i el conjunt de les Balears a un ritme cada vegada més accelerat i insostenible. Ja fa més de mig segle que l’arxipèlag balear viu lliurat en cos i ànima al negoci turístic, i els efectes d’aquest sotmetiment, d’aquesta dependència —ús i abús d’uns recursos naturals limitats, destrucció territorial, augment descontrolat de la població, empobriment i desigualtat creixents, minorització brutal del català...—, són cada vegada més greus. El lema de la manifestació era “Canviem el rumb”. La sensació de saturació quotidiana i de col·lapse imminent és cada vegada més generalitzada. Són molts els illencs que senten i pensen que, o bé s’atura al turisme de masses, o bé el turisme de masses ens aturarà a tots plegats.
Tan interessants i simptomàtics, o més i tot, que la manifestació de diumenge varen ser els posicionaments i les declaracions que durant els dies previs varen deixar anar els (diguem-ho així) defensors del turisme. Periodistes que solen fer d’altaveu de la dreta espanyolista, dirigents polítics (del PP, de VOX i del PI, sobretot), representants de la patronal hotelera o membres rasos de sectors com el de la restauració: tots deien el mateix, que Mallorca i les Balears han viscut i viuen del turisme, i que és perillós criticar-lo, i que si els turistes deixen de venir ens morirem de gana, i que si els organitzadors de la manifestació, entre els quals hi havia entitats civils tan exemplars com el GOB i l’OCB, eren tots “gentussa” —Jorge Campos dixit— o fanàtics de la “ultraesquerra”. És a dir, els defensors del turisme rebatien les dades i els arguments dels que demanen un canvi de model socioeconòmic, no amb unes altres dades ni amb contraarguments, sinó amb prejudicis, tòpics i amenaces.
Objectivament, queda clar que els efectes del turisme de masses sobre una societat o sobre un país són nefastos, com a mínim per al gruix de la ciutadania: així ho marquen tots els indicadors —socioeconòmics, mediambientals, lingüisticoculturals— de què disposam. En aquest sentit, hi ha una dada demolidora que ja s’ha dit molt, però encara no s’ha dit prou. Des de principis de segle, el PIB balear s’ha desplomat: ha passat de ser el tercer més alt de l’Estat al desè, i ha passat, en el rànquing del PIB que la UE estableix sobre 210 regions, de la posició 46a a la posició 110a. Per què els partidaris del turisme es posen tan nerviosos i es mostren tan irritats davant manifestacions com la del diumenge 21 a Palma, o com la de fa setmanes a Barcelona? Perquè aquí el que es discuteix no és si el turisme massiu és beneficiós o contraproduent (tots sabem que és contraproduent), sinó qui continua manant i ostentant el poder, qui té dret i qui no en té a remenar les cireres.
