Fa més de mig any que el Ministeri de Treball, els sindicats i la patronal comparteixen taula de negociació per aconseguir un acord vers la reducció de la jornada laboral. El govern de coalició de l’estat espanyol va prometre reduir la jornada de les 40 a les 38,5 hores, aquest any, i a les 37,5 hores, el que ve, però si vol arribar al compromís ha d’afanyar-se o els terminis seran massa justos.
Segurament és per això —per la voluntat de tancar un pacte “abans de marxar de vacances”— que la setmana passada la valoració pública de les negociacions va apujar-se de to i l’ambient de crispació es va fer palès amb els retrets mutus. I és que la patronal no els ho està posant gens fàcil, als de Yolanda Díaz, per no haver de tirar endavant una llei sense acord amb els agents socials. De moment, no han presentat cap contraproposta més enllà de qüestionar la mesura.
Bé, sí, una: la CEOE va proposar pujar el límit d’hores extres —ara mateix, vuitanta hores anuals— a canvi d’acceptar la contracció de la jornada ordinària. El secretari d’estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va queixar-se amb força de la postura de la patronal i la va titllar de “clarament decebedora” i una “burla al diàleg social”. “Espanya té un problema greu amb les hores extres. Cal demanar-ne més?”, va dir.
Sembla que l’ambient entre les parts negociadores es va relaxar una mica, ahir, i que serà possible abordar una nova proposta de regulació. Malgrat que això sigui una bona notícia, segueix sent vergonyós que sigui tan difícil d’arribar a un acord sobre una qüestió que fa anys que s’ha demostrat que beneficiaria empreses i treballadors.
L’economista polític Joan Sanchis, autor del llibre ‘Quatre Dies. Treballar menys per viure en un món millor’ (Sembra Llibres, explicava en una entrevista amb Violeta Tena que tenim molta evidència empírica de les conseqüències negatives de treballar moltes hores: baixes laborals, desmotivació, disminució de l’efectivitat, la creativitat i la innovació… De fet, aquí treballem moltes més hores de mitjana que a la Unió Europea —en fem entre 1.600 i 1.700 anuals— i, en canvi, tenim una productivitat inferior a la d’altres països de jornades més reduïdes, com Alemanya —que en treballa 1.300—.
Més enllà de la necessitat de desencallar una mesura que és segur que tindrà un impacte positiu, també caldria vigilar una mica més de prop l’aplicació pràctica de la legislació. Perquè malgrat que sobre el paper la CEOE intenti demanar permís per ampliar el límit d’hores extraordinàries reglamentades, a la pràctica és sabut que moltes empreses el superen. I no només això, sinó que ni tan sols paguen o retornen aquestes hores.
Hi ha molts drets dels treballadors que són vulnerats sistemàticament, i que perduren així pel silenci que imposa el poder de la mà que els dona menjar. Però de tant en tant, aquest silenci es trenca. Ahir va passar amb les treballadores d’El Nacional, que van publicar a Twitter un comunicat reclamant incompliments del conveni i denunciant acomiadaments sense explicació. I també aquest cap de setmana, a la graduació de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, on es va denunciar que vuit professors que porten tota una vida ensenyant periodisme fossin despatxats de mala manera i se'ls vetés l'accés a l'acte.
Mentrestant, la resta, fem retuit (i encara ens tremola el pols).
