Mentre la capitalitat verda europea de València transcorre sense pena ni glòria, la ciutat va fent-se mereixedora d’un distintiu internacional que sí enorgulliria els seus governants: el de capital mundial de la caspa. Un guardó diametralment oposat, ja que comporta la utilització massiva de xampús i esprais contaminants, però que s’adiu molt més a l’actual equip municipal.
L’última fita de PP i Vox ha estat la mutació lingüística de la Gran Fira de Juliol de València, que ha passat a dir-se, com en plena dictadura, Gran Feria de Julio de Valencia. Ni Rita Barberà no va arribar a tant. A la jornada inaugural, no hi van desfilar els gegants i els cabuts ni van ressonar les dolçaines, sinó una cinquantena de cornetes i tambors que van interpretar diverses peces, l’última de les quals, atenció, El novio de la muerte. Les danses i muixerangues tradicionals van ser substituïdes pel sinistre himne de la Legió espanyola.
El cartell dels concerts que cada any se celebren a Vivers per aquestes dates ja feia presagiar el pitjor. De la plèiade de participants —17 en castellà i un en anglès, amb noms estel·lars com Camela, Sergio Dalma, Antoñito Molina o Taburete— se n’ha caigut finalment Bertín Osborne, que n’era el plat fort. Segons l’artista andalús, per un “covid persistent” que li impedirà estar a València el 21 de juliol. Segons el mètode empíric, perquè a tres setmanes de la cita a penes havia venut 155 de les 2.000 entrades disponibles.
Qualsevol comparació amb els multitudinaris concerts que La Fúmiga, Botifarra o Antònia Font van oferir a Vivers els anys anteriors resulta grollera. Ha quedat clar, per si algú en tenia dubtes, que l’aversió a la llengua pròpia ara és total. Només això explica el monocultiu de grups i cantants en la llengua de Cervantes.
Precisament, a la cavalcada dels reis d’enguany, la primera del nou equip de govern, van prendre part uns ninots inflables inspirats en el Quixot estrenats a la Fira d’Albacete de l’estiu anterior. Els nous dirigents havien advertit que la de 2024 seria una cavalcada purament “bíblica” i sota aquesta màxima van deixar als magatzems els gegants i els capgrossos, el senyor Carbó o la missatgera Caterina, entre tants més. En canvi, van incloure-hi, per 15.000 euros, aquests “clásicos manchegos” que —com tothom deu saber— figuren a les santes escriptures.
I és que tot és possible a la València de PP i Vox. Aquests dies, el cul de molts dels autobusos de l’EMT llueixen una foto solemne del cap d’Estat amb la inscripció “X aniversario de la proclamación de Su Majestad Felipe VI”. El dia en què es commemorava l’efemèride, l’edifici consistorial va enllumenar-se amb els colors de la bandera espanyola, tal com s’hauria fet —si les llumenetes leds hagueren exisitit aleshores— amb motiu de les visites de Franco a la ciutat.
El mateix ajuntament es nega a penjar la bandera LGTBI de la seua façana, perquè això no toca. Ara bé, María José Català, una hora després de la seua presa de possessió, va reubicar la imatge de la mare de Déu dels Desemparats a la planta noble del consistori, on havia estat des de 1939 fins que Joan Ribó, en 2015, va aterrar a l’alcaldia. La pròxima fita, un vell anhel del vicepresident primer del Consell, Vicente Barrera, pot ser un encierro infantil pels carrers de Ciutat Vella. L’alcaldessa s’hi mostra oberta: “No em sembla malament, és una simulació”. I exactament així, en una simulació d’unes altres èpoques, sembla viure el cap i casal.
