El 2015 l’esquerra arribà al Govern balear, igual que ho va fer al País Valencià i Aragó. Els tres territoris tenen una estructura de partits gairebé idèntica i mantenen almenys des de 2011 un comportament electoral paral.lel i profundament marcat per la clau espanyola. Al contrari del que asseguren els creadors de l’èpica resistencialista del nacionalisme i l’esquerra illenca aquell any el PP de José Ramón Bauzá no s’enfonsà el 2015 per mor de la seva delirant política lingüística en contra del català i a favor de la castellanització. Si hagués estat per això, els resultats de les urnes haurien tengut un marcat accent autòcton. Res més lluny, emperò. El PP va caure per tot igual. La clau espanyola explicà l’hecatombe conservadora. I la mateixa clau va fer emergir Podemos.
A Balears la irrupció de la formació morada es va traduir parlamentàriament amb deu diputats. Sobre cinquanta-nou que formen la Cambra balear. Va ser la força determinant que impulsà el conjunt de l’esquerra fins al Govern. Talment com al País Valencià i Aragó. Per calibrar bé la magnitud del fenomen morat, basta comparar el seu resultat amb el que va obtenir el nacionalisme catalanista -els dos Més-, que foren nou escons, un menys que Podemos tot i portar quaranta anys de feina a les Illes, tenir agrupacions per tot arreu, força institucional als Consells, ajuntaments, Parlament... i liderats clars i reconeguts, mentre que els morats no tenien ni representació, ni estructura ni, molt menys, liderat. No necessitaren res de tot això. Amb l’empenta de la clau espanyola els va bastar.
Aquella força espanyola va ser la clau per poder formar el 2015 el Govern d’esquerres. Quan al cap de vuit anys, el 2023, Podemos s’enfonsà per tota Espanya, òbviament a Balears li passà dos quarts del mateix. Dels 10 diputats de 2015 passà el 2019 a 6. I l’any passat a un tot sol. Novament, la clau espanyola -igual que al País Valencià i Aragó- determinà el resultat general i en particular el de l’esquerra: ni el PSOE ni els dos Més foren castigats, va ser Podemos el que rebé el càstig. El seu enfonsament espanyol va arrossegar l’esquerra balear.
La setmana passada es publicà la primera i única enquesta d’intenció de vot a i per a Balears d’ençà les eleccions de 2023. Feta per l’IBES -Instituto Balear de Estudios Sociales- i publicada a Última Hora, augura que, si hi haugés ara eleccions, Podemos perdria el seu únic representants al Parlament balear.
Sense Podemos, l’esquerra balear tornaria als anys entre 1995 i 2011, quan per assolir el poder balear els progressistes -com va passar el 1999 i 2007- només ho podien fer pactant amb la dreta regionalista, Unió Mallorquina. Un espai que ara és ocupat pel PI-Proposta per les Illes, la formació que va perdre l’any passat la seva representació al Parlament i que l’enquesta citada no preveu que el pugui recuperar. De fet, li dona una intenció de vot reduïda a la meitat, per sota del 2,5%, quan el mínim per entrar en el repartiments d’escons és el 5%.
El PSOE i els dos Més hauran d'espavilar força si volen encarar amb garanties la llarga cursa cap a les eleccions al Parlament balear de 2027.
