L’amnistia és, a grans trets, una bona notícia per Catalunya. Treure una part important del moviment de les urpes de la repressió sempre és positiu. Ara bé, la història de la Transició ens ensenya que l’Estat espanyol entén l’amnistia com el pretext per a l’amnèsia, per a l'oblit polític.
Un cop s’aprovi, viurem -i ja comença- una gran campanya política i mediàtica per fer-nos creure que tot torna al moment zero, que l’Estat és, de nou, una arcàdia feliç lliure de repressió i agressions als drets dels catalans i que, per tant, el que toca és abraçar alegrement la ConvivènciaTM.
Deia la presidenta del Parlament i membre de Junts per Catalunya, Anna Erra, en una piulada que peca d’excés d’optimisme: “La Llei d'amnistia és una victòria col·lectiva: restableix la llibertat per fer política a Catalunya i acaba amb la via de repressió a milers de persones. I elimina un estat de por ancorat a institucions i administracions que impedia un debat lliure com vol una democràcia plena”.
Lloa una amnistia que voldran convertida en amnèsia per fer-nos oblidar que, tal com denuncia Alerta Solidària, és possible que alguns represaliats catalans no puguin acollir-se a la llei.
Una amnistia que voldran convertida en amnèsia per amagar que el raper Pablo Hasél segueix empresonat per cantar. Un fet ja conegut i que segueix fent impressió cada cop que s’escriu.
Una amnistia que voldran convertida en amnèsia perquè ningú pari atenció a totes les maniobres que estan desplegant i es desplegaran des de la judicatura espanyola per difuminar al màxim els efectes de la mesura de gràcia.
Una amnistia que voldran convertida amnèsia per esborrar de la memòria col·lectiva el poder popular que va demostrar el moviment d’emancipació nacional l’octubre de 2017 i els cops de porra sobre els nostres veïns i familiars. El perdó és una virtut, però no ha d’anar acompanyat de l'oblit: recordar ens permet saber qui tenim al davant en aquesta empresa.
Una amnistia que voldran convertida en amnèsia perquè oblidem que tot plegat no anava de combatre la repressió, sinó de fer un país lliure. Perquè certs sectors de “l’esquerra” espanyolista es neguen a comprendre que el problema del nostre país amb l’Estat espanyol és molt més profund que un grapat de causes judicials.
Una amnistia que voldran convertida en amnèsia perquè retornar a l’oasi català és l’anhel més profund dels partits de l’statu quo i l’apolítica el prat de pastura preferit del socialisme.
Una amnistia que voldran convertida en amnèsia perquè oblidem que l’única ‘eixida d’emergència’ -com diu Ricard Chulià- possible per a un país que s’engruna és la independència.
Cal, doncs, celebrar l’amnistia, però a l’endemà toca posar-se de nou a construir país, aprofitant, que aviat hi tornarà a haver més mans disponibles que fa uns mesos.
