La ciutat de Barcelona serà la convidada d’honor de l’edició del 2025 de la Fira del Llibre de Guadalajara, la segona més important del món —segons diuen els que en saben— després de la de Frankfurt, i fa un parell de setmanes es va fer públic que la comissària responsable de donar forma, concreció i programa a la presència barcelonina a la fira mexicana serà la periodista cultural Anna Guitart. No serà una feina fàcil, perquè Barcelona és una ciutat colossal tant en termes literaris/culturals com històrics i sociopolítics. Quan dic “colossal” vull dir riquíssima, apassionant i inesgotable, però també complexa i complicada.
Més enllà d’alguns fets clau que a mi em semblen essencials i innegociables —Barcelona és la capital de Catalunya, i, per tant, té una única llengua pròpia, el català, i això no canvia per molt que el castellà s’hi parli molt (s’hi parla molt a causa de tot un entramat secular de violències de tota mena), i per tant no és una ciutat bilingüe sinó en tot cas catalana i multilingüe, com totes les capitals europees ara mateix—, més enllà de totes aquestes dades objectives i verificables i sense les quals no s’entén res, dic, hi ha també una qüestió que sovint s’obvia i que és crucial. La qüestió és que Barcelona és moltes coses, però una de les més rellevants és que, des del punt de vista literari i cultural, és la capital dels Països Catalans.
Què vol dir que Barcelona és la capital literària i cultural dels Països Catalans? La resposta és tan elemental com llarga. Vol dir que per experiència biogràfica, referències llibresques i relacions personals forma part de l’imaginari de molts autors de les Balears i del País Valencià i de Catalunya Nord. Vol dir que és la plataforma des d’on els autors d’arreu de la catalofonia sovint es donen a conèixer i es professionalitzen o simplement hi treballen ocasionalment o sempre, in situ o des de la distància. Vol dir que ha servit com a escenari i que fins i tot ha estat tema de moltes novel·les, poemes, contes, articles. I, last but not least, vol dir, també, que la literatura i la cultura de Barcelona no serien les mateixes —serien més pobres, menys plurals— sense la influència de molts autors dels Països Catalans —també de la Catalunya que hi ha fora de Barcelona— que hi han deixat petjada i hi han viscut i hi han fet feina.
La llista d’autors mallorquins amb una relació literàriament intensa amb Barcelona, una relació enriquidora per a les dues parts, inclou des del conte de Miquel dels Sants Oliver Aventures d’un mallorquí (sobre un mallorquí que queda enlluernat per l’Exposició del 1888) fins a les novel·les de formació protagonitzades per estudiants d’un Melcior Comes o d’una Llucia Ramis, passant per les experimentacions poètiques d’un Rosselló-Pòrcel (Carles Riba més memòria popular mallorquina), per les dues odes a Barcelona de Miquel Costa i Llobera i Llorenç Riber, per l’avantguardisme d’ulls nets i cor calent del poema Somorrostro i la novel·la Míster Evasió de Blai Bonet, per la mirada cínica d’animal brut i enfadat de Baltasar Porcel a la massa poc coneguda Lola i els peixos morts... Barcelona també és, literàriament, tot això. Convé no oblidar-ho.
