Sagunt universal

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ciutat de Sagunt és àmpliament coneguda pel perllongat setge que va patir per les tropes cartagineses dirigides pel general Anníbal, germen de la Segona Guerra Pública. Tants segles després, un dels testimonis arquitectònics més emblemàtics del l’esplendorós Saguntum, el seu Teatre Romà, va esdevindre camp de batalla dialèctica i ideològica per als partits actuals arran de la rehabilitació planificada pel Govern socialista presidit per Joan Lema des de mitjans de la passada dècada dels vuitanta. Més de tres dècades després, les cendres i les misèries d’aquest enfrontament polític comencen a desaparèixer gràcies a iniciatives robustes i ben forjades promogudes des de l’Ajuntament de la capital del Camp de Morvedre amb la implicació de la ciutadania. 

Després de 17 anys de litigi als tribunals, al gener de 2008, el Suprem va desestimar l’últim recurs interposat pel consistori de Sagunt, i així es ratificava la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la qual va estimar il·legal la rehabilitació del Teatre Romà de Sagunt encarregada per Ciprià Ciscar, aleshores conseller de Cultura, als arquitectes Manuel Portaceli i Giorgio Grassi, per considerar que infringia la llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985. La sentència, una dècada després, no s’ha executat davant la magnitud dels efectes negatius per a Sagunt i el mateix patrimoni històric. De fet, ni els saguntins crítics amb la intervenció que, d’alguna manera, havia furtat part d’un paisatge identitari i genuí, es van mobilitzar

Amb l’arribada del popular Eduardo Zaplana al Palau de la Generalitat, la dreta valenciana va deixar de banda el Teatre Romà, havia estat un bon joguet electoral, però, ja al poder, era una molèstia. En conseqüència, també va caure en desgràcia el Festival Sagunt a Escena, el qual, durant els vint anys d’hegemonia del PP, va anar dessagnant-se i perdent prestigi. Tanmateix, Zaplana —avui a la presó preventiva per corrupció al cas Erial— no va tindre el mínim escrúpol per traure’s del barret la gran promesa electoral de la Ciutat de les Arts Escèniques. Al febrer de 2000, vespres de l’inici de la campanya electoral dels comicis estatals de març, on José María Aznar tornaria a guanyar, el president del PP no va dubtar en l’escenografia. El cap de l’Executiu autonòmic va elegir el Teatre Romà rehabilitat amb materials contemporanis per presentar el projecte, amb l’efecte mediàtic de fer-se acompanyar per la coneguda actriu Irene Papas. Era, a més, la seua primera visita al monument.

El projecte de la Ciutat de les Arts Escèniques, com a compensació per portar a Alacant la Ciutat de la Llum dedicada a la cinematografia, ampliava l’espai bèl·lic electoral al Port de Sagunt. El PP va aprofitar-se de la reivindicació popular de protegir i obrir al públic el patrimoni industrial vinculat als tancats Alts Forns del Mediterrani (AHM) —va destacar-hi el moviment Gerència Pública—, alhora apaivagava la contundent acció social vist el deteriorament d’edificis i espais emblemàtics com ara la ciutat jardí restringida als treballadors de la fàbrica, diverses naus o l’alt forn número 2. Al setembre de 2001 la nau més gran de l’antiga siderúrgia, sense restaurar, com encara avui, va acollir l’estrena de Les Troianes d’Eurípides, dirigida i interpretada per Irene Papas, amb direcció escènica de La Fura dels Baus, música de Vangelis i Joan Cerveró, escenografia de Santiago Calatrava i presidint la representació, la reina Sofia. Més focs d’artifici, impossible, per anunciar un abandonament anunciat.

I després del sotrac dels enlluernadors esdeveniments del PP i un canvi ideològic necessari, es dissenyen projectes amb trellat, responsabilitat i de futur en benefici tant del patrimoni com del desenvolupament local. Per començar, Sagunt va ser declarada Capital Valenciana de la Romanització a principis de 2016 per les Corts autonòmiques, a proposta del consistori municipal comandat per l’alcalde de Coalició Compromís, Quico Fernández, una proposta molt treballada per la diputada Teresa García. I aquest 2018, essent una de les capitals valencianes de la cultura juntament amb Potries, precisament l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, l’Ajuntament de la capital del Camp de Morvedre ha aconseguit un altra fita de gran rellevància: l’inici de la cursa cap al reconeixement de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, ja que ha quedat constituït l’equip de la comissió de persones expertes per tramitar aquest expedient. El Sagunt més universal fa així un pas contundent per superar tantes lluites a la seua arena que han fet minvar no sols la conservació del seu patrimoni, sinó que aquesta riquesa única puga dinamitzar la ciutat, generar autoestima i orgull de pertinença, a més de liderar, entre altres, un turisme sostenible, responsable i cultural.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.