No sembles vegetarià

Estimats membres de la junta directiva del club de persones vegetarianes.

Per la present, els sol·licito donar-me de baixa com a soci i que se’m retornin els diners de les quotes dels darrers deu anys d’estafa continuada. Segons se m’ha fet saber recentment, l’afiliació al vegetarianisme dona el privilegi de tenir un cos normatiu. Com podran comprovar si revisen les imatges que els adjunto, tot i la fidelitat d’un terç de vida, aquestes prestacions no s’han aplicat a la meva persona. No és el primer cop que algú m’adverteix que vostès, líders del vegetarianisme, no estan complint el seu deure amb mi. Però, ai las!, aquest Nadal m’ho han fet veure clar del tot.

Els ho explico. Una senyora que rondava els seixanta, en saber que era membre del club des de feia temps, de bona fe, m’ho va fer notar. “No sembles pas vegetarià”, em va advertir tot posant-me la mà sobre la panxa.

Jo, que evito ser descortès, li vaig fer saber que hi havia croissants que eren vegetarians. Per seguir la broma, però no massa, sense incomodar, a la catalana. Li podria haver dit que sé de memòria tots els dolços que no porten greix animal de les lleixes d’una desena de supermercats i un parell de fleques. O que la mitja ració de dònuts (quatre, com mitja jornada laboral) dels dies que surto fart de la feina segurament contribueix més a què hagi decidit palpar-me el ventre com a una embarassada que no pas un tros de pollastre magre. Però, bé, jo no soc dietista, així que he optat per la prudència.

D’altra banda, tenia entès –suposo que m’equivocava– que el que mengin o deixin de menjar les persones no és sempre decisiu per la morfologia del seu cos. O que ser gras, com ser prim o altres coses, depèn de casuístiques que poden ser diferents per cada persona. O que deixar de menjar carn és una posició ètica i política, no pas una mesura per encaixar en un motlle. Aclarir-ho tot plegat, però, demanava parlar massa i jo, com que ja se’m veu prou, miro de passar discret.

Em sento estafat, què volen que els digui. Tants com m’ho han dit, que no semblo vegetarià, no crec que vagin errats. No pateixin, no tornaré pas a menjar animals, però crec que, a hores d’ara, tinc prou arguments per justificar que no m’estan oferint els serveis del club tal com s’espera de vostès. Sento fer el pas, però d'ara endavant miraré d’anar passant sense els beneficis de l’associat. Qui sap si així, potser, m’estalviaré algun comentari burleta sobre el meu cos.

Atentament.
El seu exsoci.