Armilles grogues contra el centralisme francès

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Macron ha promès als francesos, per tal d’aturar les manifestacions de les armilles grogues, rebaixes fiscals i més despeses socials equivalents al 0,9% del PIB francès. 

França, per tant, farà al 2019 més dèficit públic que Itàlia, previst en un 2,4% del PIB i Itàlia deixarà de ser un problema per a la UE per a satisfacció de Salvini i Di Maio. El ministre francès de Pressupostos Gérald Darmanin va reconèixer que el dèficit públic francès serà del 3,4% del PIB. Les previsions de la Comissió Europea per al 2019 ja reconeixen que França serà el país de la UE que generi més dèficit públic. Itàlia ja insinua a la UE que apliqui a França el procediment per dèficit públic excessiu

En un gir forçat per la caiguda a les enquestes (18% d’aprovació enfront d’un 76% de desaprovació), Macron va reconèixer explícitament el caràcter territorial de la protesta: el malestar francès (“la France qui souffre”) és degut al centralisme excessiu de París, atès que hi ha una relació clara entre regions més reivindicatives i menys renda per càpita

Així, Macron va dir literalment que “cal posar sobre la taula la qüestió de l’organització de l’Estat i la manera com aquest s’administra des de París, sens dubte massa centralitzat després de tants decennis. Cal parlar dels serveis públics a tots els territoris de França”. 

L’impost ecològic sobre la benzina, detonant de la revolta de les armilles grogues, castiga sobretot els francesos que no viuen a París i que no gaudeixen d’una xarxa de transport públic tan generosa com la que tenen els 12,5 milions que viuen a l’Illa de França. Un 70% dels francesos, amb clara majoria no parisenca, fan servir el cotxe per anar a treballar.

L’impost de la benzina ha estat la gota que ha fet vessar el vas, ja que Macron havia eliminat l’impost de solidaritat de les grans fortunes (3.200 M€) i volia alhora assolir un dèficit públic menor als límits del 3% del PIB que imposa la UE. 

França s’ha aixecat contra el Govern de Macron, però aquesta vegada la revolta no s’ha originat als barris marginals de París, sinó a les zones rurals i a les ciutats de menys de 20.000 habitants, on més serveis públics tanquen. Aquesta és la “França Perifèrica” que descriu el geògraf francès Chistophe Guilluy i que expressa el seu descontentament votant cada cop més partits antisistema de dreta (Lepen) i d’esquerra (Mélenchon).

Dinamitant la disciplina fiscal per salvar les eleccions europees, Macron arruïna el seu projecte de lideratge europeu post-Merkel que ell mateix ha alimentat: Wolfang Munchau, director del think tank Euro-Intelligence, diu que “França destrueix la poca credibilitat que tenia el pacte d’estabilitat fiscal europeu, i frustra per anys les reformes de la zona euro”. 

Els governs liberals nòrdics estan astorats pel canvi sobtat de Macron, que afecta un principi sagrat com és l’estabilitat pressupostària. Renunciant a fer reformes tampoc és clar que s’eviti una altra victòria de Marine Le Pen, que ja va guanyar les europees de 2014.

Jan Techau, director de la Fundació Marshall als EUA, l’acusa de ser un altre president francès típicament nacionalista: com tots els anteriors, quan parla de “Més Europa”, en realitat vol dir “Més França”, posant sempre l’interès nacional francès davant de l’europeu. 

Clement Fuest a Le Figaro diu que “Macron envia un senyal molt equivocat si les manifestacions que bloquegen els transports ara dicten la política i les manifestacions pacífiques són ignorades.” 

Reihnard Bütikofer pronostica que els Verds alemanys obtindran més eurodiputats que no pas Macron. Vist que Vox a Espanya també n’obtindrà molts a costa de PP i Cs, al pas que va el nou grup centrista de Macron i dels liberals potser tornarà a ser tan rellevant com ho és ara: quart grup al Parlament Europeu, i no el segon com vol Macron. França torna a ser la malalta d’Europa?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.