Martí Luter segons Antoni Gelonch

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una de les principals sorpreses en els meus anys al Parlament Europeu ha estat veure diputats d’esquerres del centre i del nord d’Europa declarar-se públicament cristians. He vist un diputat verd alemany que fa mítings en esglésies i diu als debats “Ich glaube an Gott” (“jo crec en Déu”); un diputat socialista alemany vestit de Luter per promocionar els 500 anys de les tesis de Luter; una diputada liberal sueca vestida de blanc cantant Santa Lucia en un sopar de Nadal. I també he vist la comissària danesa de Competència, Margrethe Vestager, la que ha sancionat Google amb 6.700 M€ per abús de posició dominant, explicar que el seu pare i la seva mare que eren pastors luterans... tot això m’interpel·la i situa davant del mirall la meva tradició cristiana.

Tot i sentir-me cristià, de ritu catòlic per tradició familiar, fins abans de llegir el llibre d’Antoni Gelonch sobre Martí Luter en sabia ben poques coses. Vivim d’esquena a la realitat protestant, que a Catalunya també existeix. La reforma ha fet 501 anys i els protestants han excel·lit des de llavors en l’amor al treball, l’honradesa i l’estalvi tot considerant l’ociositat un vici particularment reprovable.

Per a Antoni Gelonch les formes més pures de la pietat cristiana són més presents en les àrees de predomini protestant. L’accent dels protestants no està centrat en la confessió sinó en la conducta, ja sigui pública o privada. La rectitud a l’hora d’obrar és la clau de l’èxit del capitalisme en els països protestants, que prové del rigor i de la vigilància que infonen els preceptes del protestantisme en la vida dels seus fidels. 

Fins a la reforma de Martí Luter el treball en el món catòlic no era considerat una vocació, de la qual Déu fos l’inspirador. Així, al segle XVI un catòlic satisfeia el seu instint de superació principalment per mitjà de la pregària, mentre que un protestant se supera involucrant-se en cos i ànima en les ocupacions terrenals. Gelonch afirma fins i tot que “mentre la fe catòlica es perd en la mística, la fe protestant es constitueix al voltant de la pràctica”. 

Martí Luter, predicador incansable i escriptor de nombrosos llibres, va aprofitar al màxim la revolució tecnològica del seu temps, la impremta, per difondre la Bíblia. Luter insistia molt a reforçar el sistema educatiu: la gent havia d’accedir directament a la lectura dels textos sagrats. Així, l’educació de la població als països del centre i del nord d’Europa és una causa principal del seu èxit econòmic. Sobretot si es compara amb el sud d’Europa, de tradició catòlica però on fins fa poc hi havia àmplies bosses de població analfabeta.

No tot són, però, flors i violes en la vida i obra de Luter. Ell era un predicador de caràcter polèmic i amb una molt forta personalitat, que simplificava les disputes al blanc o negre: “qui no està amb mi està contra mi”. També el seu antisemitisme va ser visceral: en lloc de contribuir a la tolerància entre religions, el protestantisme va ser fins i tot més hostil que el món catòlic en el seu antisemitisme. Així, el suport al nazisme va ser més intens a l’Alemanya protestant que a l’Alemanya catòlica, tal com explica detalladament James Hawes en el seu llibre sobre Alemanya.

Per entendre l’Europa d’avui el llibre d’Antoni Gelonch va molt bé: les diferents mentalitats nord-sud existents avui al continent provenen en bona part de la reforma que Luter va impulsar. 

La UE és vista des del nord d’Europa com una unió de bones pràctiques, més que no pas com una transfer union, on grans transferències de diners anirien d’uns països a uns altres. De la mateixa manera, les diferents tradicions cristianes han de fer un constant benchmarking espiritual entre elles. Així, el testimoni dels respectius fidels es podrà acostar més a l’ideal que Jesucrist donà a tots els seus seguidors: “Sigueu la Llum del món”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.