Els salvadors (o a quin gat confies el formatge)

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Espanya és plena de feixistes que encara no saben que ho són. I no ho saben perquè es tenen ells mateixos per bons patriotes. Tots en coneixem personalment alguns o molts. Sovint els haureu descobert darrera la màscara de la seva “apolicitat”, ja que fins i tot la idea d’arrambar-se a un o altre partit polític els pot ferir la sensibilitat: el seu ideal és una pàtria sense partits, que s’engrandeix gloriosament cada dia enrobustint la sagrada idea de la unitat. Unitat i partidisme semblen així, a primer cop de vista, incompatibles. Però quan puja la tensió, ja es veu que no és així: l’apolític patriota cerca empara a uns partits de proclama patriòtica i unitarista ininterrompuda.

En coneixeu personalment, d’aquests apolítics patriotes, però encara en coneixeu més per la notorietat que determinats mitjans els han regalat a canvi d’alguns titulars i de trenta bosses de pólvora. Tot i que en principi gaudeixen de bona salut i de bons protectors entre els poders fàctics, constantment es veuen obligats a reciclar-se perquè de mica en mica són empesos pels líders de partits com ara Cs o PP. En croades més concretes (v. gr. l’atac a Catalunya amb les bombes 155), també s’hi sol afegir el PSOE (amb el PSC de cavall de Troia). Darrere d’aquests, el patriota ha de desbarrar molt per dir-la més grossa: però o ho aconsegueixes o quedes reduït a un vulgar militant de partit legal, però quasi invisible, com ara Vox.

Aquestes persones solen cultivar l’hort de casa, deuen creure que també té la seva grandesa mantenir l’esperit vigilant cadascú a casa seva. Hi ha un cert orgull patriòtic a mantenir el teu hort sense males herbes. No obstant, a les nostres illes i al País Valencià la seva missió assoleix una grandesa que no adorna la feina d’un col·lega de Palència, posem per cas. Illes i País Valencià són territoris cobejats per Catalunya. Són terra de frontera, que s’ha de defensar amb tot l’armament verbal de què es disposi, amb la creixent complicitat de mitjans de comunicació i el descontentament dels que se senten vexats perquè als seus fills se’ls ensenya una o en una llengua que no és l’espanyol. Sovint se serveixen de la violència: per intimidar i/o per escalivar. Saben que és més mala de defensar la puresa d’aquests territoris que l’illa de Perejil.

(Fins i tot porten el combat a la tertúlia de mitjan matí: acabo de sentir una senyora, en un bar, que els deia, a dues companyes atentament escandalitzades, que “la lengua de Mallorca es trescientos años más antigua que la de Cataluña, eso que llaman el catalán” —redundaré: sic—. A aquesta conclusió no hi ha arribat tota sola per la via de la recerca científica: aquestes coses es diuen i es repeteixen de les maneres més diverses des d’associacions i fundacions que de vegades han estat subvencionades per les institucions en mans de la dreta illenca.)

Un dels exemples químicament més purs de l’extrema dreta illenca és el senyor Jorge Campos. Val a dir que no se l’havia sentit instigant públicament a la violència així com normalment l’entenem. Aquest home va ser president del Círculo Balear, entitat fervorosament dedicada a l’anticatalanisme en general i particularment a negar la unitat de la llengua amb totes les armes de la paraula: per exemple, contra l’Obra Cultural Balear. Grups com el Círculo Balear creen o fan circular tota una sèrie de gramàtiques que, ja des de la seva intitulació, presenten batalla contra un manat d’iniciatives editorials, educatives, culturals en general. I alerten histèricament sobre el perill de catalanització i consegüent conflicte a les Balears. (Val a dir que en això coincideixen amb Inés Arrimadas, que fa una setmana llarga ens avisava que les Balears estan com la Catalunya de fa quinze anys. Tot convida a pensar, idò, que el 2033 haurem estat republicans durant un escàpol instant. Si ja és mal de fer contar el passat, l’ofici de profeta deu estar ple de dificultats, però el món és dels que s’arrisquen, sens dubte.)

El senyor Jorge Campos va trobar potser que el Círculo Balear no sadollava les seves ànsies de servir la pàtria; i, per canalitzar millor les seves energies, ara és president d’Actúa Baleares, des d’on ha ampliat el seu camp d’acció. No és estrany que adesiara el convidin els d’El Gato al Agua, on fa poc va aprofitar per advertir-nos que —traduït al català, ho sento—, “Catalunya és un territori sense llei i en ple procés revolucionari comunista”, raó per la qual és partidari de “desplegar l’Exèrcit a Catalunya”, per por que el “conflicte civil” català “pugui estendre’s a altres territoris”. Com les illes Balears i Pitiüses, com el País Valencià, tal vegada?

I aquests són els que ens volen salvar del catalanisme. Ja ho val...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Guillem Frontera
Guillem Frontera

Escriptor, poeta i activista cultural mallorquí.