La Jacinta Llopart va morir nonagenària. Com el seu espòs, Pere Llopart. Ambdós compartien cognom i una vida entregada en cos i ànima a l'elaboració de vins, més de 100 hectàrees de vinya, sobretot per fer escumosos però també vins blancs. Eren –són, per mèrits propis– una de les nissagues familiars amb més solera de Sant Sadurní d'Anoia: Caves Llopart. Avui, amb la continuïtat garantida i en un moment dolç. No només per una descendència (cinc fills) que ha heretat la mateixa passió, sinó perquè dues de les nétes ja estan plenament implicades en el negoci familiar. El món del vi ja no és només cosa d’homes, elles estan prenent les regnes.
En Pere Llopart, l'avi i patriarca, somriuria feliç si ho pogués veure. Tots compromesos. Fills, néts i família al complet. Com el trobador Pep Picas, que si bé no està en plantilla és un dels relacions públiques de la casa que més proselitisme en fa. Ell va ser l’encarregat de musicar el funeral per la Jacinta, acompanyat per l’infatigable acordionista Giuseppe, un emotiu comiat que va emocionar tots els presents.
La nissaga Llopart es remunta a l’Edat Mitjana. Però va ser Pere Llopart, espòs i company de la Jacinta, qui va aixecar tossudament Caves Llopart i la va convertir en una de les referències de prestigi. Ell, amb la Jacinta al costat, va apostar per la qualitat, per fer un producte que no hagués d’envejar res al xampany francès, que excel·lís que prioritzés la qualitat per damunt la quantitat.
Els Llopart van ser pioners en fer brut nature davant la tradició francesa del brut. És a dir, amb sucres afegits a través del licor d’expedició. El clima del Penedès, més sec i amb un sol que ni remotament banya les vinyes de la Xampanya, permet elaborar un producte genuí, un brut nature que a Llopart fan envellir més enllà del que es considerava possible o raonable. L’última creació d’en Pere Llopart va ser precisament un escumós de xarel·lo d’unes vinyes de l’any 35, en vida encara de Lluís Companys. Les Vinyes d’en Paulino, nom del pagès que les treballava i en que es pot apreciar la tècnica del capficat que prorroga la vida i burla la fil·loxera.
El resultat és “meravellós”, deia Empar Moliner. Temps era temps, 14 anys de criança! Que donen per a menys de mil selectes ampolles. Pere Llopart no el va poder tastar acabat perquè va morir tot just un any abans que sortís al mercat. És el Llegat Familiar, una prova magistral del que pot arribar a sortir del Penedès amb una acurada selecció de vinyes i raïm i la santa paciència perquè el pas del temps vagi definint un Corpinnat de tan llarga criança. Ara ja van per una tercera anyada que sí que va poder degustar la Jacinta, que just va traspassar quan Caves Llopart celebrava el 40è aniversari del Leopardi, un escumós fet amb les varietats tradicionals del Penedès (xarel·lo, macabeu i parellada) reiteradament premiat. Un escumós del que estava especialment satisfet i orgullós Pere Llopart.
La Jacinta va morir en pau. Es va anar apagant. Però en absència del seu espòs va tenir sempre al costat tota la família que la can cuidar i acompanyar fins el darrer dia. Dues setmanes abans de morir, Pere Llopart fill, responsable de les terres, la va dur a tombar encara pels boscos (300 hectàrees) i les seves vinyes, pels camins pels quals habitualment només circulen els tractors, pels camins que transiten aquelles terres sobre les que Llopart ha cimentat una cava que fa gran el Penedès, una terra sovint valorada injustament, de la que neixen joies com Llopart, com Recaredo, con Can Feixes, com Torelló, com Gramona o tants altres que reivindiquen un Penedès que s'ha guanyat el dret a ser a l’Olimp dels vins d’una o dues fermentacions. Aquest és el veritable Llegat, una terra que brilla amb llum pròpia.
