La compositora Isabel Manyes proposa tres elegants polifonies profanes: “Par le regard”, de G. Dufay, “Llir entre cards” (text d’Ausiàs March), de J. Brudieu i “Mille regretz”, cançó favorita de l’emperador Carles V, de l’exquisit Josquin des Prés. Són peces lliures, sense les cotilles de l’ús litúrgic. El traductor i editor Jordi Martín Lloret destaca El vent se’ns emportarà (1999), de Kiarostami, per la delicadesa amb què mostra el contrast entre tradició i modernitat, poble i urbs, i Una història vertadera (1999), de D. Lynch, per la interacció de l’entranyable protagonista amb els individus que es troba durant un llarg viatge dalt d’un tallagespa. La professora Pilar Garcia apunta a una novel·la gràfica, El crit del poble, amb dibuixos de J. Tardi i guió de J. Vautrin, obra plena d’humanitat sobre la revolució del poble durant la Comuna de París. El fotògraf Francesc Vera recomana La mirada d’Ulisses (1995), d’Angelopoulus, on un cineasta inicia una odissea enmig de la guerra dels Balcans amb l’anhel de trobar una mirada perduda: la primera pel·lícula filmada en aquest territori devastat per la violència. La filòsofa Sílvia Gómez elogia Sota el til·ler, del dramaturg irlandès C. McPherson, els personatges solitaris del qual s’evadeixen contant històries en monòlegs que atrapen sense artificis, i on les paraules són cudols plens d’arestes. El dissenyador Javier Hernández recomana The Tony Bennett Bill Evans Album, dos gegants que s’ajunten per a fer un jazz de gran lirisme i alta volada. L’escriptor Àlan Greus recomana un altre disc: Plebeyos bailes, de La Tendresa i Èlia Casanova, excel·lent soprano valenciana que, en aquest treball, reivindica la música popular feta per dones de la Castella dels segles XVI i XVII. Manolo Gil, periodista i editor, recomana la filmografia de Jacques Tati, amb especial èmfasi en dos títols: El meu oncle i Playtime. La narradora Raquel Ricart elogia Lo más parecido a la vida, enlluernador assaig de J. Wood que reivindica la ficció com a font d’exploració vital. La periodista Marta Clos reivindica Lèxic familiar, de Natalia Ginzburg, novel·la autobiogràfica, retrat d’una família jueva i antifeixista que va viure a Torí. Josep Lluís Roig, poeta, recomana Les formes del verb anar, de J. Erpenbeck, i Contra el odio, de C. Emcke, dos llibres, un ficció i l’altre assaig, que reflexionen sobre el fanatisme i el recel creixent envers la democràcia. El novel·lista Joan Benesiu apunta, com d’habitud, a Centreeuropa, i recomana llegir El ángel del atentado, de S. Basara, on l’arxiduc Francesc Ferran conta, des de la sepultura, la seua humorística visió de l’atemptat de Sarajevo, amb causes i conseqüències. Vicent Borràs, narrador, anima a veure Belfast (2021), de K. Branagh, del qual destaca la perspectiva naïf, autobiogràfica, d’un xiquet davant el conflicte nord-irlandès.
I ací acaba el recomanàrium de l’11 de novembre passat. Celebreu recomanàriums! Val molt la pena.
