Ràfting al Pallars: motor comarcal, projecció global

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’agost hem tornat a Sort a gaudir del ràfting en família un any més. El riu Noguera Pallaresa és especialment ideal per a aquesta activitat esportiva, que fa gaudir petits i grans: l’emoció dels ràpids del trajecte entre Llavorsí i Sort, d’una hora de durada, es combina amb moltes estones de descens tranquil, que permet contemplar la bellesa de boscos i muntanyes del Pallars Sobirà des del riu.

Encara que per les fotografies dels descensos en aigües braves pugui semblar el contrari, el risc al ràfting és molt limitat, ja que els monitors controlen amb autoritat els moments més intensos del descens en tot moment. L’armilla i el casc de seguretat, el suport dels peus a la barca i les cordes que l’envolten són suficients per assegurar la posició en els moments més intensos del descens.

El tram entre Llavorsí i Rialp, de 14 km de longitud, és el més mogut i divertit. En una escala d’1 a 6 de dificultat, aquest tram presenta un grau entre 3 i 4, variable segons el cabal. El gran avantatge del ràfting al Pallars Sobirà és el fet de tenir un volum d’aigua constant, gràcies al conveni signat fa anys entre el Consell Comarcal i les empreses hidroelèctriques.

Així, entre les deu del matí i les dues del migdia, cada dia les preses deixen anar al riu uns 20 metres cúbics d’aigua per segon, fet que garanteix i assegura el cabal d’aigua necessari per al ràfting cada dia de la temporada. Una temporada que sol començar al març i s’allarga fins ben entrat l’octubre: vuit mesos ben llargs, que superen l’estacionalitat més concentrada de la temporada d’esquí.

L‘hoteler Flòrido Dolcet, president de l’Associació d’Esports d’Aventura del Pallars i un dels pioners del ràfting a Sort ara fa 30 anys, em detalla les xifres d’un sector que és el principal motor econòmic de la comarca, líder a Lleida i a l’Estat espanyol.

El ràfting genera al Pallars Sobirà uns 300 llocs de treball directes, que van realitzar l’any 2017 uns 170.000 serveis (usuaris de l’activitat esportiva). S’estima que l’impacte econòmic agregat que crea el ràfting en la restauració, l’hostaleria i el transport s’acosta als 100 milions d’euros anuals.

Segons un estudi recent, un 75% dels clients de ràfting al Pallars són catalans, un altre 15% espanyols i el 10% restant estrangers. Aquí és on hi ha el gran potencial de creixement del ràfting en els propers anys: captar turisme estranger d’elevat poder adquisitiu.

En aquest sentit, cal celebrar que al gener d’enguany el Consell Comarcal del Pallars Sobirà hagi aprovat el projecte de construcció de la rampa que salvarà el salt de la presa de l’Hostalet de Sort, i farà navegable el riu des de Llavorsí fins al pantà de Sant Antoni, a la Pobla de Segur, tocant a Tremp.

S’hi farà una rampa de 12 metres, que permetrà les embarcacions de ràfting i altres tipus d’esports d’aventura completar 50 quilòmetres seguits d’activitat esportiva. Aquesta inversió serà possible gràcies als 278.000 d’euros obtinguts de fons europeus, concretament del programa Interreg.

El clima dels Pirineus catalans és ideal per al ràfting: hi ha molt poques regions al món on es pugui trobar un riu d’aigües braves com la Noguera Pallaresa, que assegurin una temporada tan llarga amb una majoria de dies de bon temps.

La primavera i l’estiu ens han regalat enguany una pluja rècord i fan que les perspectives de la Noguera Pallaresa, “el Roine català”, en expressió del geògraf lleidatà Ignasi Aldomà, es presentin millor que mai per completar una temporada també de rècord.

Si les institucions catalanes segueixen impulsant i promocionant el ràfting al Pallars, els 50 quilòmetres de navegabilitat continuada fan preveure un nou salt endavant del sector. I si en el futur es pogués augmentar una mica més el cabal d’aigua garantit, el riu Noguera Pallaresa podria competir amb els millors rius del món per a la pràctica del ràfting.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona.