Perpignan la catalane

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Perpinyà és Catalunya. I els seus ciutadans són catalans. Si fas aquesta afirmació a Perpinyà, ningú no s’escandalitza i tothom la comparteix, amb absoluta naturalitat. Fins al punt que la pàgina oficial de la Mairie es titula Perpignan la Catalane. O que L’indépendant, el diari de referència de la ciutat i la regió (durant molts anys L’Indépendent catalan), publica que l’esquiador de Ceret (i militar francès i portador de la bandera de França encapçalant la delegació francesa als Jocs Olímpics de Pyongyang) Martin Fourcade ha guanyat la medalla d’or olímpic. Titula: “Le Catalan Martin Fourcade sacré à Sotchi”. O que els seguidors de la Usap, l’equip de Perpinyà aquest any feliçment retornat a primera divisió del rugbi francès, que acuden a animar el seu equip a l’estadi Aimé Giral, a més de cantar L’estaca, cridin a plens pulmons: Y sont là les catalans!(i en tots els diaris francesos, quan es parla de la Usap, es diu sistemàticament: “les Catalans”). Per tant, que Perpinyà és Catalunya i que els seus habitants són catalans és una afirmació que tampoc no escandalitza ningú a França. Està plenament normalitzada fins i tot en un llenguatge tan significatiu i tan transparent en aquests aspectes com és l’esportiu.

Certament, Perpinyà no forma part de la Comunitat Autònoma de Catalunya, que forma part del regne d’Espanya. Això no ho afirma ningú enlloc. Per a bona part de la gent de Perpinyà o del Rosselló, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya sota administració francesa ser i sentir-se catalans no entra en contradicció amb ser i sentir-se francesos, com per a un andalús no entren en contradicció afirmar-se andalús i espanyol. Ser català, per a la majoria d’aquests ciutadans, és una adscripció regional o local, compatible amb una adscripció nacional francesa. És també una adscripció cultural, tot i que ja hem vist que molt sovint s’expressa en francès. Però, en qualsevol cas, és una adscripció viva i real, consensuada, assumida per les persones a qui afecta, fins i tot políticament correcta. L’afirmació segons la qual Perpinyà és Catalunya no és discutida, en bona part perquè no seria incompatible, per a una bona part, segurament la majoria, de les persones a qui afecta, amb l’afirmació segons la qual Perpinyà és França.

Quan el president Puigdemont va dir, en una roda de premsa a Berlín, que potser podria trepitjar abans terra catalana que no pas terra espanyola, perquè de fet podia anar perfectament fins a Perpinyà, la premsa espanyola es va escandalitzar: “On s’és vist dir que Perpinyà és Catalunya!”. Van començar a parlar d’imperialisme, de follia expansionista, va sortir del fantasma de Joan Fuster i el seu “execrable invent” dels Països Catalans... Una pura ficció ideològica. L’afirmació “Perpinyà és Catalunya”, que no escandalitza gens a Perpinyà ni escandalitza, com hem vist, la premsa esportiva, a París, escandalitza absolutament a Madrid. Els sembla una afirmació surrealista, absurda, malèfica, embogida, ideològica. I, és clar, falsa.

Com és que una afirmació que sembla normal als interessats passa a ser una follia, de Madrid estant? Suposo que per algunes raons conjunturals: si hem quedat que Puigdemont ha enfollit, tot allò que diu deu ser una follia. Probablement hi influeix també el fet de no saber, el desconeixement de la realitat que explicàvem al començament d’aquest article, totes les expressions naturals i quotidianes, gens dramàtiques, de la catalanitat de Perpinyà. Però sobretot hi ha, al meu parer, una raó de fons: l’existència d’unes ulleres ideològiques que impedeixen veure i reconèixer qualsevol realitat que no sigui administrativa. En una cultura política que considera sinònims estat i nació, no existeix res que no es correspongui a una categoria administrativa, escrita en un paper. Si hi ha una comunitat humana que no té forma administrativa no existeix. No existeix, doncs, Catalunya, existeix la Comunitat Autònoma de Catalunya dins del Regne d’Espanya (i ho anomenem Catalunya per simplificar). I aquesta comunitat autònoma, que es diu Catalunya, existeix perquè ho diu la Constitució. En un cert sentit, la crea la Constitució. I oi que Perpinyà no forma part d’aquesta realitat administrativa? Doncs no pot formar part de Catalunya i no té cap sentit afirmar que hi forma part, no quadra. És la mateixa concepció administrativista, legalista en el mal sentit de la paraula, per a la qual si en un moment determinat entren en col·lisió la llei i els principis democràtics; la llei és més important que els principis democràtics: els principis s’han d’adequar a la llei, no la llei als principis. “Perpignan la Catalane”? No em consta. Perpinyà la francesa! I no se’n parli més.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Vicenç Villatoro
Vicenç Villatoro

Escriptor, periodista i exdiputat al Parlament de Catalunya.