El símptoma del dèficit

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La negativa de Compromís a votar a favor del sostre de dèficit i l’increment de la despesa proposat pel govern de Pedro Sánchez són les primeres espurnes d’un final de legislatura que serà calent per al govern del Botànic. Resta menys d’un any per a les eleccions valencianes i els dos partits, PSPV i Compromís, han començat a fer com més va més visibles les seues diferències. L’intercanvi de tuits recriminatius des d’una banda i altra, a propòsit de l’objectiu de dèficit, n’ha estat la millor mostra. Els socialistes estan irritats perquè consideren que Compromís actua des d’una posició infantil i sense altura de mires; Compromís nega la major i acusa els socialistes valencians de falta d’ambició. Una cosa semblant passa amb la polèmica per l’ampliació de la V-21, la via d’accés a València pel nord. Siga com siga, els retrets en una direcció i altra evidencien que res ja no serà igual en el que resta de legislatura.

En les seus de les dues formacions són conscients que, a menys d’un any de les eleccions, ha arribat l’hora de marcar territori i fer paleses les diferències. La convivència, fins ara, no ha estat un camí de roses, però tampoc no ha estat el guirigall que va pronosticar el Partit Popular quan la coalició els va desallotjar del poder. Hi ha hagut tensions, evidentment que sí,  (entre les conselleries d’Economia i Hisenda; en el sistema de gestió de residus; en la gestió de les qüestions relatives a la memòria històrica; sobre la taxa turística…), però aquestes han estat les pròpies de qualsevol govern de coalició. Al capdavall, aquest era un govern que es va posar com a objectiu capgirar els 20 anys de gestió del Partit Popular. Hi havia, per tant, molt per fer. Siga com siga, el Titànic al que tant s’hi va referir Isabel Bonig al principi de la legislatura ha navegat amb més perícia que no li van pronosticar.

La sobtada arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, tanmateix, ha fet variar totes les coordenades sobre les què, fins ara, s’havien mogut les accions del Consell. La moció de censura és la coartada perfecta perquè els discursos dels dos partits que conformen el Botànic es bifurquen. Els socialistes s’han vist obligats a modular el to. Els de Ximo Puig fan equilibris per no fer saltar pels aires la disciplina de partit mentre mantenen la lleialtat als valencians. Feina de funambulista, com va demostrar el conseller Vicent Soler quan va fer que el País Valencià marcara perfil propi fa uns dies durant el Consell de Política Fiscal i Financera, en abstindre’s en la votació sobre l’increment del sostre de dèficit per a les autonomies.

Als valencianistes, en canvi, l’arribada dels socialistes a la Moncloa els ha caigut com aigua del cel, doncs els brinda l’ocasió de marcar perfil propi respecte dels qui fins ara ha estat el seu aliat a les institucions. A les eleccions de la pròxima primavera, Compromís pot presentar-se, alhora, com un partit que ha demostrat ser capaç de gestionar, i com una formació disposada a plantar-li cara a Madrid en defensa del País Valencià.

En tot cas, fins que els comicis arriben, caldrà continuar gestionant el dia a dia i també dissenyar propostes de gestió. Fins ara la cohabitació entre els uns i els altres ha fet possible que el País Valencià surta del forat negre en què l’havien situat els de la gavina. Fóra una llàstima que es tirara a perdre un any de gestió per simple interès partidista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Violeta Tena
Violeta Tena

Periodista d'EL TEMPS.