La línia vermella és Forcadell

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En 12 anys la política catalana ha passat de l’avorrit oasi al trepidant tobogan d’aigua passant per la breu transició d’un Dragon Khan que, en comparació als loopings actuals, era una ridícula muntanyeta russa. Però tant se val perquè, al final de la baixada, hi ha la promesa del mar de la Independència i la ciutadania ha assumit els revolts i les contínues colzades com a mal menor.

Ara que ningú s’esgarrife. Això era previsible perquè necessitava la conjunció de forces ideològiques oposades. És lògic que entre un partit del catalanisme tradicional democràtic moderat com el PDECAT (coratjós en el pla nacional però fredolic en l’econòmic) i un d’independentista pancatalanista radical anticapitalista com la CUP (arrauxat en el pla nacional i incendiari en l’econòmic) hi hauria problemes. Més que lògic era segur, perquè tots dos partits tenen els ritmes descompassats, com els amants del Durex Lovers Connect, que van a revolucions diferents.

El paper de Durex semblava reservat a ERC. Era el partit independentista tradicional pancatalanista ma non troppo i d’esquerres no-marxista. Ell s’havia d’encarregar d’excitar Junts pel Sí quan s’adormissin i hipnotitzar la CUP quan traguessin el fuet. Però alguna cosa falla. Potser la coalició de Junts pel Sí és massa rígida o potser ERC s’ha emparanoiat en quadrar els pressupostos. Fins i tot podria ser que la CUP tingués més ànimes que el PSC quan era catalanista. O tot plegat.

El fet és que els uns pels altres es poden dir el nom del porc si, quan és imprescindible, canten a cor la mateixa cançó. I la citació a declarar de Carme Forcadell davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un d’aquests moments. Si en un futur hi ha un fet que exigirà la desobediència dels formals i la incondicional presència dels rebels serà el suport solidari a Carme Forcadell si la justícia la inhabilita.

Si el TSJC arriba tan lluny, la justícia espanyola, i els polítics que l’esperonen, hauran perdut. Perquè són clares dues coses: que la presidenta va seguir el reglament escrupolosament -quan dos grups polítics demanen canviar l’ordre del dia, és obligatori que la Mesa ho accepti- i que el Ple del Parlament és sobirà -i quan el Ple està constituït es troba per sobre de la presidència.

Si Carme Forcadell és inhabilitada, la desobediència serà inevitable.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Àlex Milian
Àlex Milian

Periodista d'EL TEMPS.