Macron perd ‘momentum’?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Le Monde era el passat 10 de juliol molt contundent: “Després d’un any de presidència de Macron l’optimisme dels francesos s’ha dissipat”. Libération, el dia anterior, titulava a tota pàgina “Macron, l’estat de desgràcia”.

Macron és cada dia més criticat per la seva “pràctica monàrquica del poder” i perd suport a les enquestes, com és el cas d’Europe Elects: al juliol només el 34% dels francesos (-4%) aproven Macron, enfront del 60% (+4%) que el desaproven. 

Al Parlament Europeu, Macron hi té grans ambicions. El seu pla de reformes per a la zona euro necessita també el suport de l’eurocambra. Cal tenir present que Mark Rutte, primer ministre d’Holanda, encapçala l’oposició dels vuit primers ministres liberals centreeuropeus i nòrdics a les reformes de Macron.

Així, abans de parlar de “Més Europa”, Rutte diu que cal complir millor les lleis europees existents (els països del sud lideren els rànquings de la Comissió Europea en incompliments) i convergir en bones pràctiques en molts àmbits econòmics i socials (atur, morositat...). 

Macron vol crear un nou grup parlamentari al proper Parlament Europeu, a partir de la majoria demogràfica que després del Brexit hi tindran França, Itàlia i Espanya. A França Macron compta amb la descomposició de la dreta francesa, la ruïna del socialisme francès i el desconcert del Front Nacional, per obtenir entre 30 i 40 eurodiputats.

La nova reforma electoral centralista de Macron (una única llista nacional, que desfà la reforma de Sarkozy de 13 regions electorals que acostava eurodiputats als electors) busca obtenir un gran resultat. Les enquestes, però, suggereixen que Macron baixa, i més perdrà si l’economia europea es desaccelera, el petroli s’encareix i el BCE deixa de comprar deute públic i apuja tipus d’interès.

A Itàlia Renzi va perdre el govern al març i no podrà repetir el seu excel·lent 41% de 2014, que li van atorgar 33 eurodiputats. Macron volia Renzi al seu nou grup parlamentari, però les enquestes el  situen en el 15% del vot, fet que reduiria molt els seus eurodiputats actuals. 

A Espanya Albert Rivera perd pistonada a les enquestes des que Pedro Sánchez va formar Govern. Ciudadanos preveia guanyar i governar en cas d’eleccions anticipades i Rivera va  votar, juntament amb el PP, contra la moció de censura.  

“Per què no s’abstingué? És un error de principiant lligar-se a un partit corrupte com el PP que perd el govern!”, em deia l’altre dia un il·lustre eurodiputat liberal. A Ciudadanos li costarà superar 10 eurodiputats el 2019, tot i que Espanya passi de 54 a 58 parlamentaris per la redistribució del Brexit. 

Per tot plegat Macron acaba d’anunciar que, fins després de les properes eleccions europees, no decidirà si crea un nou grup parlamentari, o bé si s’incorpora al grup liberal demòcrata existent (ALDE), que ara disposa de 68 eurodiputats.

Les pretensions de Macron de fer, des del seu nou grup parlamentari, una OPA hostil als actuals grups conservadors, socialista i liberal (“picant” determinades delegacions nacionals d’aquests grups) s’esvaeixen, ja que els tres partits esmentats semblen molt lluny d’assolir els 80-90 eurodiputats d’entrada que Macron necessitaria per reeixir. Al grup ALDE encara couen les insinuacions que “potser es faria fora del nou grup el partit de Rutte o bé que es preferien els verds alemanys als liberals alemanys de l’FPD”.

Si Macron punxa al maig de 2019, haurà d’entrar a ALDE, on els eurodiputats nòrdics l’esperaran amb la destral a la mà: la mateixa que va impedir el gener passat, en només cinc minuts, que Guy Verhosftad fes entrar al grup liberal el moviment populista italià 5 Stelle, per satisfer les seves ambicions personals d’esdevenir president del Parlament Europeu. Quan un francès diu “Més Europa”, els nòrdics massa sovint es posen la mà a la cartera: només hi veuen “Més França”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.