La jungla és a Osona

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Upton Sinclair (1878-1968) va ser un prolífic escriptor socialista nord-americà que va utilitzar la ploma com una eina molt eficient d’incidència política. És un dels referents del moviment dels muckrakers (“els qui remouen la brutícia”), que va convertir els aspectes més foscos de la societat americana en objecte d’interès periodístic. D’ell és la frase que precisament denuncia els límits del periodisme de denúncia: “És difícil aconseguir que un home entengui una cosa quan el seu sou depèn del fet que no ho entengui”.

La novel·la d’Upton Sinclair The jungle és un dels textos que més incidència va aconseguir. Escrita el 1906, denunciava les males pràctiques a la indústria alimentària de Chicago, i va tenir tant impacte popular que va provocar canvis en la legislació respecte a les inspeccions i respecte a les condicions sanitàries, amb la Pure Food and Drug Act. A banda d’aquestes qüestions, Sinclair també va denunciar l’explotació dels treballadors en el sector.

Més de cent anys després, la indústria de les càrnies continua sent un dels aspectes foscos també a la nostra societat, i ho és en els mateixos aspectes que denunciava The jungle: en les condicions de cria dels animals i en les condicions de treball de les persones. El periodisme de denúncia també hi ha posat el focus, primer un reportatge del canal informatiu France 24, i posteriorment el programa Salvados intitulat “Stranger Pigs”. Però la incidència ha sigut molt més limitada que en el cas d’Upton Sinclair.

A Catalunya, la comarca d’Osona és la que concentra el gruix de la indústria porcina. L’explotació laboral en les càrnies no es limita al sector porcí ni a Osona, però és en aquesta comarca on va començar, fa poc mes de dos anys, una lluita per denunciar les dures condicions de treball en els escorxadors: ritmes extenuants, horaris maratonians, sous de misèria. Aquest sistema d’explotació, a més, té una característica molt pròpia del capitalisme dels nostres dies: la immensa majoria dels que es deixen les hores i la salut en un escorxador no són treballadors en plantilla. Són autònoms, socis d’una (falsa) cooperativa. Treballen, per tant, sense dret a vacances o baixes remunerades, havent de pagar-se ells mateixos el material de treball, i sense cotitzar per l’atur i la jubilació.

El sistema de falses cooperatives s’aprofita de la condició de persones migrades i racialitzades, que són la immensa majoria de treballadors dels escorxadors. Quan busquen feina en el sector, en lloc de fer-los signar un contracte de treball signen l’alta com a socis.

Contra aquest frau, al Parlament de Catalunya es va aprovar una modificació en la Llei de Cooperatives ara fa un any, per obligar aquestes empreses a tenir els seus socis en les mateixes condicions que ho estarien en el règim general de la seguretat social.

Com als EUA de 1906, la reforma legislativa ha comptat amb l’oposició de la patronal del sector, la que contracta la feina a les falses cooperatives. Empreses com el Grupo Jorge que contracta Clavial, una cooperativa en la qual, arran del canvi en la llei, es va aconseguir convocar una assemblea dels socis per aprovar les noves condicions laborals. La patronal hi va respondre amb l’amenaça de tancament.

A Osona, el moviment dels treballadors dels escorxadors ha tingut l’estímul de la plataforma Càrnies en Lluita, el sindicat COS i l’esquerra independentista de la comarca. I la sort de comptar amb la Montse Castañé, treballadora de l’escorxador Esfosa. La seva condició de membre del comitè d’empresa (ella està en plantilla) li proporciona una relativa seguretat, però lluny d’acomodar-se, ha aprofitat aquesta situació per animar la lluita a favor dels invisibles, a favor dels treballadors de les falses cooperatives.

El moviment de les càrnies és una pedra a la sabata d’una patronal que estava acostumada al silenci. La divisió dels treballadors entre els contractats i els de les falses cooperatives, així com la condició de persones migrades de la majoria dels segons, fa més complexa la lluita sindical i la unitat obrera. Els comitès d’empresa han estat històricament dòcils, però ara que Càrnies en Lluita ha despuntat, han reaparegut CCOO i UGT per convocar (i posteriorment desconvocar) una vaga per negociar les amenaces de tancament de la patronal.

Però si veritablement es vol posar fi a l’explotació en aquesta jungla, el protagonisme l’han de tenir els treballadors de les falses cooperatives, que s’han començat a activar en aquests darrers dos anys a còpia de molta feina: vagues, assemblees, manifestacions, xerrades.

Un país com el nostre, que amb el procés independentista ha redescobert la força de la solidaritat i la mobilització, ha d’abocar-se a aquesta lluita, i convertir la República en un territori lliure d’explotació i de discriminació cap als treballadors d’origen estranger.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Albert Botran
Albert Botran

Historiador i diputat de la CUP. Autor de Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (Edicions el Jonc, 2012).