Els principis de Ciutadans

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Principi de la simplificació i de l’enemic únic: adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar l’adversari en un únic enemic.  A la presentació de les seves llistes electorals a Catalunya, durant el passat mes de novembre, el líder de Ciutadans Albert Rivera es referia a la necessitat de “posar fi al nacionalisme” en tant que és “un verí que pot fer emmalaltir Europa” i va especificar que era “impossible parlar d’altres coses” perquè el nacionalisme paralitza els debats d’àmbit estatal. El “nacionalisme” –no es refereix al seu, evidentment, sinó a l’independentisme català- ha estat la idea simplificadora, l’excusa per a tot, l’enemic que cal combatre per evitar la destrucció d’Espanya i del continent sencer. Explotant aquest enemic únic, Ciutadans  ha aconseguit liderar les enquestes a unes eventuals eleccions al Congrés dels Diputats i ara, anant una mica més enllà, pretén aglutinar sota les seves sigles punts de vista diversos que comparteixin el temor a aquest enemic comú. A la presentació de la seva plataforma “España Ciudadana”, Albert Rivera repetia aquesta idea: “els adversaris són els que volen destruir aquest país, els adversaris són els que volen sembrar una línia divisòria entre espanyols, volen que els nostres familiars siguin estrangers en el nostre propi país”.

Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en una suma individualitzada. Sovint, des de Ciutadans s’ha volgut incloure també a Podemos dins d’aquesta barreja d’enemics d’Espanya. Per exemple, el seu portaveu al Congrés dels Diputats, Juan Carlos Girauta, va dir al programa El Objetivo de La Sexta que “els senyors de Podemos estan posseïts per l’esperit de Puigdemont”. El desembre de l’any passat, Albert Rivera pronunciava les següents paraules a Granollers: “Podemos és l’utensili que tenen els separatistes per seguir al govern” i hi afegia que, per evitar-ho, “el millor que pot passar és que no tinguin vots”. És irrellevant que Podemos hagi rebutjat reiteradament la idea de Catalunya com a estat independent: es tracta de posar dins d’un mateix sac a tot aquell a qui es vol desacreditar. 

Prinicipi de la transposició. Carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent l’atac amb l’atac. Si no pots negar les males notícies, inventa’n d’altres que les distreguin.  Aquesta mateixa setmana s’han fet públiques unes imatges registrades a la platja de Canet de Mar en les quals diverses persones identificades com a militants de Ciutadans es dedicaven a destruir una instal·lació que reivindicava la llibertat dels presos polítics catalans. No només això, sinó que els personatges en qüestió no es van estar d’agredir diversos transeünts que els recriminaven la seva malifeta. Lluny de demanar disculpes pel comportament agressiu dels seus militants ni valorant emprendre cap tipus de represàlia contra ells, Rivera obria el Twitter per titllar de “nacionalistes” i “indecents” als catalans que havien plantat les creus grogues a la sorra d’aquella platja del Maresme.

Principi de l’exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.  Amb la voluntat de crear un relat de ficció que faci creure que a Catalunya hi ha un clima irrespirable de violència independentista, des de Ciutadans no s’estan de exagerar qualsevol fet aïllat que reforci aquesta idea. D’exemples en podríem posar a cabassos. Així, tant Inés Arrimadas com Albert Rivera piulaven simultàniament el passat 6 d’octubre la fotografia d’una pintada feta a Girona on hi deia “Puta España. Arrimadas i Rivera us matarem. ETA.cat”. No entrarem ni a valorar la credibilitat d’una pintada amb aquesta signatura.

Principi d’orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un número petit d’idees i repetir-les incansablement. Presentar-les una i altra vegada des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. No cal ser un observador gaire perspicaç per veure que totes les intervencions dels líders de Ciutadans estan tallades per un mateix patró i que les mateixes paraules es van repetint des de diverses boques al mateix temps. Els discursos, piulades i rodes de premsa dels seus representants semblen escrits per una sola persona i es reprodueixen pels diversos canals. Agafem un seguit de conceptes i els distribuïm a l’atzar: “seguir siendo catalanes, españoles y europeos”, “Màtrix”, “tres per cent”, “lío”, “separatistas”, “convivència”. Ja ho tindríem fet.

Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sonda o d’informacions fragmentàries. Ho il·lustrarem amb un altre exemple. Com bé és sabut per tothom, Ciutadans té entre les seves principals dèries el sistema educatiu català. De fet, la lluita contra el sistema d’immersió lingüística va ser un dels seus motors fundacionals. D’aleshores ençà, qualsevol de les plataformes que tenen a l’abast és utilitzada d’altaveu per tractar aquest assumpte, encara que sigui aportant informacions esbiaixades, trossejades o directament falses. El seu diputat per Almeria Diego Clemente piulava una fotografia d’uns nens d’una suposada escola catalana formant un llaç groc al pati com a exemple d’adoctrinament a les aules. Després es va saber que la imatge es corresponia a una escola de Saragossa i que el llaç era per solidaritzar-se amb les víctimes del càncer infantil. Però l’actuació estel·lar va ser la d’Albert Rivera al Congrés dels Diputats exigint al govern espanyol inspeccions contra aquest suposat adoctrinament. Per fer-ho va utilitzar un llibre on hi apareixia un mapa dels Països Catalans –per més que ensenyar un mapa dels territoris de parla catalana i del seu domini cultural no sigui sinònim de manipulació- però va resultar que allò no era un llibre de text escolar. Encara més, també va denunciar que en una escola d’Aiguaviva hi havia una bandera estelada penjada a la façana. I sí, era cert que hi havia hagut una estelada, però fora de l’horari escolar i durant un acte que no tenia cap relació amb l’activitat lectiva.

Principi de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d’odis i perjudicis tradicionals. Per referir-nos a aquest punt hauríem de fer un assaig sobre la història de l’anticatalanisme a Espanya i no és aquest el propòsit d’aquest article. Amb aquest objectiu, l’historiador i polític Francesc Ferrer i Gironès ja va escriure el seu llibre Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història (Edicions 62), que poua en un substrat de més de quatre segles d’identificació dels mals d’Espanya amb l’existència del fet nacional/cultural català.

Principi d’unanimitat. Arribar a convèncer molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat. Ciutadans sol reivindicar-se habitualment com el partit del “sentit comú”. La idea de sentit comú és una crossa molt útil per evitar el posicionament en l’eix dreta/esquerra, donant per fet que hi ha unes idees que són compartides per tothom més enllà de l’enquadrament ideològic. Alhora, és útil per desqualificar els adversaris deixant-los fora del pensament lògic i d’allò que és “normal”.  Per exemple, Inés Arrimadas aquest passat gener durant una entrevista a la Cadena SER hi afirmava que “per recuperar el sentit comú a Catalunya és igual de dolent que governi Puigdemont que Junqueras”, posicionant-se així com la portaveu del que “tothom pensa” i, per tant, deixant-ne fora per art de màgia els representants majoritaris de la societat catalana. En aquesta mateixa direcció, el març de l’any passat els representants de Ciutadans demanaven “que guanyés el sentit comú” a les primàries del PSOE o referint-se al vot delegat de Puigdemont al Parlament de Catalunya consideraven que “és de sentit comú que un fugit de la justícia no pot tenir privilegis”. El periodista Antonio Maestre ja va escriure en un article titulat “La ideología del sentido común, de Ciudadanos a Falange” que “el sentit comú és la ideologia del pensament únic: busca que tot continuï de la mateixa manera, encara que sigui utilitzat per aquells que diuen voler canviar-ho tot quan el que fan, en realitat, és apel·lar al pensament unitari en el seu discurs”.

Després de la conferència “España Ciudadana” de diumenge passat, han estat diverses les veus escandalitzades per les reminiscències del discurs d’Albert Rivera. Les paraules de l’esperança blanca de la dreta espanyola recordaven perillosament, tot i que amb una pàtina de modernitat, el substrat ideològic del feixisme espanyol: unitat nacional davant de l’enemic comú independentista, fi de les reivindicacions de classe i negació de la diversitat ideològica. A la xarxa han proliferat els vídeos que mostren simultàniament discursos de José Antonio Primo de Rivera i Albert Rivera i fa feredat el nivell de coincidència que s’hi troba. Segur que a hores d’ara el lector ja s’ha adonat que els principis que aquí he enumerat són els que s’atribueixen a Joseph Goebbels  i a la seva tasca propagandística. Ha de fer reflexionar que alguns s’hagin après tan bé determinades lliçons d’història esperant que d’altres les hagin oblidat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Andreu Pujol
Andreu Pujol

Historiador, historiador de l'art i autor del Ministeri d'Incultura: Catalunya a la recerca d'un Kitsch nacional (A Contra Vent Editors, 2013).