“Les nostres consciències seran sacsejades pel fet d’estar només contemplant l’autodestrucció basada en la depredació capitalista, racista i patriarcal”. Aquesta és només una de les contundents sentències que l’ambientalista i líder indígena del poble lenca d’Hondures va pronunciar a San Francisco quan va rebre, l’abril de 2015, el Premi Ambiental Goldman, considerat el Nobel verd. Deu mesos i pocs dies després, era assassinada a La Esperanza, el seu poble, a l’oest del país d’Amèrica Central.
Després del colp militar del 2008, el Govern hondureny va atorgar mig centenar de concessions per construir preses per a projectes hidroelèctrics que permetrien, posteriorment, desenes d’explotacions mineres. Una d’elles va ser la d’Agua Zarca, al riu Gualcarque, promoguda per l’empresa Desarrollos Energéticos SA (DESA), en col·laboració amb la xinesa Sinohydro i finançament del Banc Mundial mitjançant la Corporació Internacional de Finances. Berta Cáceres, cofundadora del Consejo Nacional de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH), va lluitar fermament contra aquesta infraestructura i contra moltes altres en defensa del territori, la natura i la preservació dels rius, però també per protegir els drets dels pobles indígenes, enfrontant-se a gegants econòmics. Sinohydro va acabar claudicant, mentre la inversió econòmica va retirar-se. Tanmateix, la vida de Cáceres va quedar totalment desprotegida davant la set de venjança.
Sis dones i un home —en la passada edició van ser cinc homes i una dona— han estat guardonats recentment, amb motiu de la celebració del Dia de la Terra, amb el Premi Goldman 2018. Aquest reconeixement és atorgat des del 1990 per la fundació creada pels filantrops Richard N. i Rhoda H. Goldman per tal de donar protagonisme tant als problemes ambientals internacionals com a les persones anònimes que treballen per millorar l’entorn com a exemples inspiradors. Entre els premiats d’enguany figura Francia Márquez, qui va pressionar el Govern colombià amb l’organització de les dones de La Toma, a la regió de Cauca, per tal d’aturar la mineria il·legal d’or en terra ancestral.
Els Premis Goldman constitueixen un altaveu imprescindible per donar protagonisme a grans heroïcitats, un autèntic exèrcit en verd, per cuidar el medi ambient en una economia cada vegada més globalitzada i més permissiva amb l’espoli dels recursos naturals. Però en calen moltes més i també en l’àmbit més pròxim. Enguany, per exemple, el diari britànic The Guardian ha posat en marxa la iniciativa The Defenders, amb la finalitat de donar a conèixer les persones que pateixen assetjament o són assassinades mentre protegeixen la seua terra, boscos, rius o biodiversitat, molt sovint mentre s’enfronten als impactes de la indústria. Aquest projecte es duu a terme en col·laboració amb l’entitat Global Witness, la missió de la qual és revelar les xarxes d’interessos econòmics darrere de conflictes i abusos ambientals.
Els conflictes ambientals són d’una diversitat aclaparadora. Tanmateix, el canvi climàtic, després d’haver aconseguit el seu merescut protagonisme, està esdevenint cortina de fum per a profundes batalles pel control dels recursos naturals arreu del món, especialment en països en desenvolupament. L’escalfament global no només ha conquerit l’escassa informació ambiental que donen els mitjans, sinó que ha acaparat i reduït la varietat temàtica dels continguts d’aquesta especialitat. Perquè la informació de qualitat sobre medi ambient requereix fer periodisme de qualitat, eixir al territori, parlar amb les persones, contrastar i enfrontar-se a les fonts interessades i als interessos polítics, i no deixar-se portar pels grans titulars de les revistes d’impacte com ara Science i Nature.
Gràcies a l’estudiantat internacional del màster de Comunicació Científica, Ambiental i Sanitària de la Universitat Pompeu Fabra tinc l’oportunitat, cada curs, de conèixer de primera mà importants conflictes ecològics arreu del planeta. No són lluites locals, sinó que representen una gran guerra davant el poder capitalista i la seua voracitat amb la natura. Els límits al creixement, l’informe coordinat per la professora i investigadora Donella Meadows del MIT, sota l’encàrrec del Club de Roma, ja va advertir de l’impacte de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació dels recursos naturals. L’any passat em descobrien la resistència del poble indígena shuar d’Ecuador contra la megamineria a l’Amazònia; enguany, els páramos de Colòmbia, llacs i paratges d’alta muntanya que atresoren la reserva hídrica del país en perill també per explotacions mineres i petrolieres.
“La mare Terra —militaritzada, enverinada, on es violen sistemàticament drets elementals— ens exigeix actuar”, assegurava Berta Cáceres en el seu discurs després de recollir el Premi Goldman 2015.
