La diada de Sant Jordi d’enguany, gràcies al bon temps, va propiciar una altra festa cívica massiva. Les vendes de llibres a Catalunya van créixer d’un 2% amb relació a la diada rècord de 2017 i van superar els 22 milions d’euros, segons el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Els llibres en llengua catalana van assolir el 59% de les vendes, que confirma la tendència creixent dels darrers anys en favor de la llengua pròpia del país. El 2017 les vendes en català van suposar un 56% de les vendes totals i el 2016 aquest percentatge era del 54%.
Segons l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el mercat del llibre en català creix a Catalunya. Així, la quota de mercat del llibre en català va assolir el 25% a les llibreries de Catalunya l’any 2016 si no es comptabilitza el llibre de text escolar. Si s’hi afegeix el llibre de text, la proporció del català al mercat arriba al 45% del total. Al 2008 el percentatge de llibre en català a les llibreries era inferior al 20%. En volum de vendes, el 2014 la facturació va ser de 223 milions d’euros, que assolí els 239 milions el 2016, segons el Gremi d’Editors.
L’informe “Comerç interior del llibre a Espanya” (2015) diu que a Catalunya es van editar el 90% dels llibres en català però també el 43% dels llibres en castellà: 25.876 títols dels gairebé 60.000 totals editats a tot l’Estat espanyol. Això demostra que Catalunya és encara un gran pol de la indústria editorial. En termes de xifra de negocis, a Espanya la facturació del sector va assolir el 2016 els 2.317 milions d’euros.
A Catalunya en els últims dos anys han tancat 17 llibreries, però se n’han obert 55 de noves. Obrir una llibreria és un projecte empresarial arriscat i exigeix molta determinació i dedicació. Tant o més que un negoci per guanyar-se la vida, ser llibreter és avui una vocació.
Les vendes d’una llibreria poden ser molt bones de Nadal a Reis i per Sant Jordi, però la resta de l’any sol ser un erm de facturació, que es pot compensar parcialment gràcies al llibre escolar. Cal que les llibreries de barri siguin molt proactives organitzant presentacions de llibres, recitals de lectura i altres activitats perquè la gent entri als locals.
En aquest sentit, per exemple, la llibreria Ona de Gràcia enguany organitza alguns dimarts tallers d’escriptura de cartes als presos polítics catalans. També han tingut molt èxit aquesta primavera els seus vermuts literaris el dissabte a migdia: Antoni Bassas, Màrius Serra, Joan Lluís Lluís, Francesc Canosa o Quico Sallés han omplert a vessar la històrica llibreria Ona, ara situada al carrer Gran de Gràcia.
Barcelona és encara la capital de l’edició en llengua castellana tot i que la ciutat de Mèxic DF, més que no pas Madrid, li disputa avui aquesta capitalitat. Segons l’editor i escriptor tortosí Emili Rosales, no hi ha cap altre sistema editorial a Europa amb la població de Catalunya que faci tantes traduccions com el català: “Això és degut tant a la creativitat editorial com a la col·laboració amb els editors en castellà”.
L’editora Maria Bohigas, néta de l’escriptor Joan Sales, aigualeix i relativitza la flor d’un dia que es la diada de Sant Jordi a Catalunya: “La literatura sempre ha estat marginal a casa nostra; els qui manen i sobretot els qui representen i encarnen l’èxit social, no llegeixen mai”. L’actual directora del Club Editor creu que “el model educatiu no afavoreix ni educa el gust per la lectura”. A mesura que es va desplegant el pla Bolonya a les universitats “t’adones que el sistema serveix per crear i formar obrers qualificats, però no pas gent que pensi pel seu compte”.
Es pot veure el got mig ple o mig buit i ser optimistes o pessimistes. Avui cal celebrar, però, l’èxit creixent del llibre en català per Sant Jordi: quasi un milió de llibres en català venuts en un sol dia, en l’època de les pantalles omnipresents! Tant de bo sigui un indici de més i millor lectura durant tot l’any.
