Madrid, capital política balear

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En cap moment d'ençà la invenció de l'autonomia balear els partits polítics illencs han estat com ara més atents i dependents de tot allò que passa a Madrid. Pareixia que tot era degut a la investidura de Mariano Rajoy, però no era per això. És per qualque cosa molt més profunda. La raó és que el nacionalisme mai havia estat tan dèbil, tan poc influent.


Es nota en detalls que tenen rellevància suficient per entendre el que passa. Per exemple, en cap dels governs dels Pactes de Progrés anteriors s'havia sentit a parlar tant en castellà com passa a l'actual. Fins i tot algun director general nomenat pel sector nacionalista de Més -PSM- parla habitualment en castellà a ràdios quan se li demana en aquest mateix idioma, una pràctica que s'avé molt malament amb les tesis nacionalistes segons les quals els càrrecs públics han de donar exemple i parlar sempre en català. Un altre: l'últim Pacte de Progrés aprovà un decret de catalanització de la societat balear que l'Obra Cultural Balear reclama com a passa a partir de la qual legislar ara, però el Govern es fa el suec i a base d'ajudes per aquí i bones paraules per allà intenta desviar l'atenció. Més: el Consell Social de la Llengua proposà al Govern exigir el català al sector privat comercial i la resposta fou que “de cap manera”...


En els altres dos Pactes de Progrés el nacionalisme (PSM i a vegades ERC) i el regionalisme (Unió Mallorquina) tenien molta més capacitat d'influència autoctonista que la que avui té Més en el Govern i el PI des de l'oposició. No és una qüestió només d'ús dels idiomes. Es nota molt més encara en la profunda dependència de tots els partits respecte d'allò que es debat i es fa a Madrid. Mai en la històrica de la trista autonomia balear s'havia produït una cosa així. És molt significatiu al respecte que a les últimes eleccions generals Més es diluís dins de la candidatura de Podemos, amb el resultat previsible. I si només fos això... Mai com ara el PP havia viscut en funció del que pugui passar a la seva central. El Govern viu obsessionat per Madrid, perquè amb l'escassa targeta de realitzacions que podrà presentar als ciutadans la lluita contra la pèrfida capital serà la bandera gairebé única. El PSIB, en el moment que menys dòcil s'ha mostrat davant la seva central més a l'expectativa ha quedat, paradoxalment, del que passi a Madrid amb la prefectura del PSOE. Més encara no ha reaccionat a l'evidència que Podemos li ha menjat la seva tradicional tercera posició a la política balear i s'ha contagiat de l'ambient general de submissió cap el que passa a Madrid. Ciudadanos ha aconseguit que per primera vegada l'anticatalanisme polític rampant sigui present al Parlament balear, cosa que, per comparar, el pancatalanisme no ha assolit mai...


En fi, la irrupció de Podemos, tercera força autonòmica i segona en vot a urnes al Congrés, ha aconseguit espanyolitzar com mai la política balear.


La capital espanyola és, per primer vegada, la vertadera capital política de Balears.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.