Bonig no ens deixa morir tranquils

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una esmena a la totalitat. Aquesta ha estat la contundent resposta del PPCV davant la presentació, per part del Govern del Botànic, del projecte de llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida. La presa en consideració de la norma va ser aprovada dijous passat amb els vots favorables de tots els grups amb representació a les Corts excepte el popular, que novament va quedar-se en solitari votant-hi en contra. Resulta que Isabel Bonig tampoc no vol deixar-nos morir tranquils.

La iniciativa legislativa no és per a morir-se, mai més ben dit. La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, va recordar que vuit autonomies ja disposen de legislació sòlida sobre la matèria. Es tracta de les Illes Balears, Aragó, Navarra, País Basc, Andalusia, Canàries i les més populars de totes: Galícia i Madrid. En el transcurs del debat parlamentari, la pròpia oradora del PP, María José Català, va denunciar que la valenciana n’és un “calc” d’aquelles.

El PPCV ha demanat la devolució del projecte de llei al Consell perquè no en comparteix els principis ni l’esperit, la considera innecessària i discrepa de la seua oportunitat. Aquests van ser els tres arguments esgrimits per Català, que va acusar Montón d’elaborar una “llei campanya” amb la missió de “satisfer els seus hooligans” al crit de “mireu com de progressista sóc!”. Una llei “ideològica” i “perillosa” que busca “despenalitzar el suïcidi assistit a mitjà termini”. Segons ella, el Botànic “fa política amb la vida de les persones”. En una frase impactant, l’exconsellera d’Educació va deixar clar qui és qui a les Corts: “Vostès estan amb la mort; nosaltres, amb la vida”. De fet, va manllevar la lletra de l’himne de la Legión en qualificar de “novios de la muerte” els grups del Botànic.

La semàntica de l’exconsellera Català contrastava, i de quina manera, amb la posició adoptada pel diputat de Ciutadans encarregat de defensar el vot favorable del seu partit a l’admissió de la norma. I és que Juan Córdoba, un home ancorat a l’ala més conservadora de la formació, va assegurar que “la principal prioritat sanitària ha de ser acabar amb el patiment de les persones”. Amb una actitud “constructiva”, Córdoba va dir que el seu grup s’esforçarà a “corregir les deficiències de la llei” a fi de “millorar-la” durant el tràmit parlamentari. “Treballarem perquè es respecte la voluntat de les persones al final de la seua vida”, va concloure a la seua intervenció.

El fons i la forma no tenien res a veure amb les del PPCV. Com els populars, Ciutadans denuncia que la memòria econòmica de la llei no preveu les partides necessàries per poder desenvolupar-la. A més, Català es va mostrar especialment crítica amb la possibilitat que els joves de 16 anys puguen adoptar decisions d’aquesta mena sense el consentiment dels seus representants legals. Un debat ben interessant i que centrarà bona part de l’atenció en el procés d’aprovació definitiva de la llei. No debades, la diputada popular va advertir que això atempta contra la normativa vigent i que conté “vicis d’inconstitucionalitat”.

Una cosa és això, denunciar les possibles incoherències i tractar de perfeccionar la llei amb la supressió d’alguns paràgrafs i la inclusió de determinades esmenes, i una altra de molt distinta, negar-ne la necessitat. Carmen Montón va explicar que aquest “salt de la reflexió ètica a l’acció legislativa” té l’objectiu de “tancar el cercle de la vida amb la mateixa cura i les mateixes atencions que oferim en el moment del naixement”, perquè, tal com va enunciar, “una societat democràtica ha de vetllar per la dignitat de la vida fins el darrer instant”. Vetar-ne el debat no és propi d’una societat madura.

Amb actituds com aquesta, que es reprodueixen cada dia, el PPCV s’escora massa cap a un electorat de perfil obertament conservador i edat avançada, deixant un espai preciós a Ciutadans. Són les qüestions de marcat caràcter social allà on s’albiren més diferències entre els uns i els altres. En lloc de mutar i adaptar-se al segle XXI, el PPCV actua com ho ha fet sempre. Com si no disposara de cap competidor en el seu espectre polític. Com si encara no haguera arribat l'any 2015. Com si no sʼhagueren adonat que segons quins posicionaments grinyolen intel·lectualment i són poc efectius electoralment.

O imprimeix un gir en aquells aspectes que li poden generar més contradiccions morals o Isabel Bonig, la presidenta del PPCV, a poc a poc morirà políticament a mans de Ciutadans. Encara és a temps de posar-hi remei i d’operar el canvi que alguns dels seus companys de partit ja han procurat iniciar. Si no, acabarà sol·licitant tot just allò que ara nega al conjunt dels valencians: una defunció plàcida i sense dolor. Perquè, ja se sap, qui té “siete vidas” no és ella, sinó Toni Cantó.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Cap de redacció del setmanari El Temps.