D’Alsasua a Barcelona

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El nou número d’EL TEMPS que publiquem dilluns inclou un ampli reportatge d’Alsasua. Dilluns dia 16 comença un judici amb vuit persones encausades. Se’ls demana dècades de presó –tres d’ells ja estan encarcerats des de fa un any i mig- per una baralla en un bar que no ha estat, ni de bon tros, aclarida. La màxima conseqüència ha estat la d’un turmell trencat. Com que els agredits eren guàrdies civils, però, l’Audiència Nacional, a través de Carmen Lamela, considera que pot haver l’agreujant de terrorisme en l’agressió. Fet pel qual la Fiscalia demana 375 anys de presó entre tots ells. Sumat individualment, parlem de sis persones que podrien ser condemnades a 50 anys, una a 62 i mig i una altra a 12 i mig.

A simple vista, sembla bastant evident que les conseqüències d’aquella nit fatídica són massa desproporcionades. Així ho entén el poble d’Alsasua, que avui és unànime a l’hora de denunciar aquesta situació, a la qual cal sumar l’assetjament mediàtic que ha fet pensar, molt injustament, que Alsasua és un nou Belfast. Contra el setge, els regidors d’Alsasua han deixat de costat les militàncies polítiques –a excepció de l’únic que hi ha dels regionalistes d’Unió del Poble Navarrés– i cada moció de suport als joves i a les famílies és recolzada per 12 dels 13 membres de la corporació municipal. Alhora, cada divendres, el poble es manifesta per demanar proporcionalitat, que no vol dir impunitat. Tothom rebutja públicament els fets que es van donar la matinada del 15 al 16 d’octubre de 2016. També les famílies dels encausats. Dissabte a Pamplona es viurà una gran concentració prèvia a un judici angoixant

Si a Alsasua s’ha aconseguit aquesta unitat inèdita –recordem que hi ha regidors d’EH Bildu i del PSN-PSOE, els últims a títol personal, signant mocions conjuntes–, a Catalunya la situació no ha estat molt distinta. Diumenge es viurà a Barcelona, una gran manifestació contra la repressió que agruparà l’independentisme i sectors que sempre s’han sentit incòmodes dins d’aquest procés, com ara sindicats majoritaris arreu de l’Estat. Sovint cal arribar a situacions límit perquè la gent responga als excessos d’un Estat entestat a dur-se tot per davant. La unitat és un objectiu obligatori quan el que hi ha són empresonaments, exili, justícia polititzada i desproporcionada.

El que esgarrifa, però, és comprovar in situ que l’altre bàndol està disposat i convençut d’arribar fins on calga. Tractar de contactar amb agents i advocats per contrarestar versions ha estat del tot tens, quan no ha estat també inútil. En els casos en què han accedit a parlar, el diàleg semblava impossible si no era mitjançant arguments de sentència amb aires definitius, veritats absolutes, al·lusions a contextos relatius i un relat inamovible, incapaç d’admetre, ni tan sols, que hi ha gent que el discuteix. Perquè els qui ho fan, venen a dir, són còmplices dels qui atempten contra la vida tranquil·la dels agents i de les persones que no pensen com ells.

Tot això deixa clar el que s’està evidenciant darrerament a Catalunya. A Navarra i País Basc, on des de 2011 es viu sense el setge d’ETA, jutges que viuen a centenars de quilòmetres s’encarreguen de dibuixar contextos que serveixen per convertir en actes terroristes una lamentable i rebutjable baralla de bar. Un fet greu que ningú nega, però que no pot servir per condemnar a dècades de presó els presumptes autors. Allò que des de la política acabà per solucionar-se i caminava cap a una normalitat durant dècades anhelada sembla no agradar als qui, amb la llei a la mà, prefereixen buscar nous culpables d’allò que ja no existeix. Hi ha una dada reveladora: ETA deixà d’existir quan set dels vuits encausats tenien 15 o 16 anys. I ara, set anys més tard, se’ls relaciona amb aquella banda i el seu entorn. Com molts polítics catalans estan empresonats o exiliats, perseguits per un comportament violent desmentit per juristes i jutges europeus.

Davant la barbàrie, unitat. Fer veure que aquestes actuacions, a la llarga, ens afecten a tots. Això és el que es traslladarà de manera multitudinària dissabte des de Pamplona i diumenge des de Barcelona. I amb aquest missatge s’ha de guanyar una batalla que, si es perd, les conseqüències seran devastadores.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Manuel Lillo
Manuel Lillo

Director d'EL TEMPS.