Qui hagi estat a Barcelona recentment s’haurà topat, per força, amb la campanya institucional de l’Ajuntament. Uns cartells fets amb els colors dels uniformes dels escombriaires (groc fluorescent, gris i verd) i uns altres amb els de la vestimenta de la Guàrdia Urbana (blau marí, blanc, groc fluorescent) anuncien una iniciativa del govern de Jaume Collboni que té com a “objectiu principal” el fet de “posar ordre a l’espai públic”. D’una forma gens subtil, policies i escombriaires esdevenen intercanviables a l’hora de treure la porqueria de la ciutat. A la pàgina web del consistori s’explica que el Pla Endreça té, entre les seves finalitats, actuar sobre fenòmens tan diversos com ara “les necessitats fisiològiques al carrer” i el “control de la venda ambulant”.
Jaume Collboni sap el que es fa. El desembre de l’any passat una enquesta de gairebé 20.000 mostres revelava que la seguretat (79%) i la neteja (70%) eren les principals preocupacions dels barceloninins. En tercera posició hi havia la qüestió del preu de l’habitatge (54%) a una distància considerable de les altres dues problemàtiques. De fet, qualsevol govern municipal, de Barcelona o d’on sigui, sap -o hauria de saber- que és en els dos primers ítems on s’hi juga més les garrofes quan arriben les eleccions. A la mateixa enquesta s’hi recollia que el 82% de les persones entrevistades consideraven que la ciutat cada cop era més insegura, mentre que el 84% creien que la capital catalana estava bruta.
Les percepcions, almenys pel que fa a la seguretat, no necessàriament casaven amb la realitat: amb posterioritat a aquest sondeig sortien publicades unes dades del govern espanyol segons les quals a Barcelona havien disminuït diversos delictes en relació als anys previs a la pandèmia: era el cas dels robatoris amb intimidació, els furts, els robatoris en domicilis i establiments, la sostracció de vehicles i els homicidis i assassinats. A nivell de tota Catalunya el març del 2023 es publicava que els delictes s’havien reduït un 3% respecte als anys pre-covid.
És clar que la seguretat i la neteja no haurien de ser patrimoni ideològic de ningú: és responsabilitat de qualsevol govern el fet de procurar mantenir els carrers polits i protegits, sigui aquest de dretes o d’esquerres. És més: en les societats fallides les classes benestants solen poder-se procurar seguretat i neteja pel seu compte amb els seus propis recursos en urbanitzacions tancades i barrades, mentre que els més desafavorits són els qui més pateixen les conseqüències del campi qui pugui.
El que sí que determina un biaix ideològic és l’ús que es fa d’aquests conceptes, l’èmfasi retòric que s’hi dona, l’enfocament i la manipulació de les percepcions i dels marcs. Que un venedor ambulant estigui al costat d’un excrement humà en la llista d’ítems a combatre pel govern Collboni no és una simple casualitat. Com a resposta al Pla Endreça, el col·lectiu de manters, des del sindicat que els aglutina, ha demanat al govern de la ciutat que es facin projectes socials perquè les persones que han de recórrer a aquesta economia de subsistència puguin regularitzar la seva situació. Els venedors ambulants volen deixar de ser-ho, però el regidor de Seguretat s’ha limitat a considerar-los impulsors d’una “activitat delictiva i mafiosa”.
La distància entre el famós “Limpiando Badalona” d’Albiol i el “Pla Endreça” de Collboni és molt curta, molt menor que la separació que imposa Sant Adrià de Besòs entre les dues ciutats de la comarca del Barcelonès. El segon, però, va ser investit amb el pretext de ser un candidat progressista quan Ada Colau argumentava “amb la investidura de Collboni guanya l’oportunitat d’un govern d’esquerres”. Que ningú no se sorprengui ara: ja va avisar Ana Rosa Quintana, altaveu matinal de la dreta espanyola, que Jaume Collboni era el candidat “més sensat”; mentre al Circulo Ecuestre, punt de trobada dels carques barcelonins, l’actual alcalde era rebut amb crits de “Ánimo, Jaume!” i, entretant, Daniel Sirera regalava els vots del PP als socialistes.
