Encara està mitja Badalona bocabadada perquè un acte aparentment tan innocent com anar a treballar el 12 d’Octubre provoqués un recurs contenciós administratiu per la via d’urgència. De sobte, la lenta i pesada justícia, que no acaba mai de resoldre plets i denúncies ciutadanes i li costa una eternitat jutjar els presumptes corruptes, va actuar amb lleugeresa per fer declarar l’endemà mateix tots els regidors culpables de rebel·lia antipatriòtica: sospitosos, sí, de treballar un dia de festa. Indignant!
Ara molts ajuntaments es plantegen que els seus regidors facin el mateix -treballar- el dia 6 de Desembre, Dia de la Constitució, perquè aquest llibret -també dit Carta Magna- els empaita tothora mitjançant un justicier Tribunal Constitucional. Aquest jutjat interpreta la Carta, com el Papa la Bíblia, i prohibeix al polítics les idees més estrambòtiques: garantir energia per escalfar la casa als que no poden pagar-la a l’hivern o posar un impost als refrescos amb sucre. De bojos!
El 6 de desembre s’espera que siguin molts els regidors que vagin als seus ajuntaments a treballar. Per precaució -la Justícia és cega i per tots igual- més val que els treballadors, funcionaris que vulguin mantenir una nòmina, no hi vagin perquè encara sortirien escaldats. Escaldats per anar a treballar. Si n’hi ha que pateixen un atac sobtat de solidaritat amb els regidors treballadors, se’ls recomana engegar l’equip de música i fer sonar a tot drap ‘La mauvaise reputation’ de Brassens: en versió de Miquel Pujadó («Quan passegen una bandera / i una cabra li va al darrere / més m’estimo quedar-me al llit /no és cosa meva aquest brogit»), Paco Ibáñez («cuando la fiesta nacional / yo me quedo en la cama igual») o en l’original, és clar («Le jour de quatorze-juillet / je reste dans mon lit douillet»). Ai, el catorze de juliol...
Quina festa, el 6-D!
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.