Josep Lluís

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest article estava pensat abans que Carmen Lamela decidira si Josep Lluís Trapero havia d’ingressar o no en presó. El fet que haja pogut eixir de la compareixença sense cap fiança a sobre ha estat un alleugeriment. Una sensació que es torna a transformar en indignació si s’analitza el context en què s’ha incentivat l’odi contra el Major dels Mossos d’Esquadra, ara destituït per obra i gràcia del 155.

Trapero va transcendir en els mitjans després dels fatídics atemptats del 17 d’agost. No va ser només per la seua cèlebre cita amb què es va acomiadar d’un periodista que li demanava, amb la dosi d’arrogància habitual, no expressar-se en català. Editorials de distints mitjans el van acusar de negligent, a ell i a tot el cos de la policia catalana, barrejant naps amb cols per relacionar l’atemptat amb el moment polític que vivia -que viu- el Principat.

Des d’aquell moment alguns van posar el Major en el punt de mira. Quan començaren tots els «tumults» del carrer, jutges i mitjans no van dubtar a culpar els Mossos d’Esquadra d’una alienació amb l’independentisme que en molts casos no semblava, ni tan sols, presumpta. Un brou de cultiu amb conseqüències previsibles.

Conegudes totes les acusacions que cauen sobre Trapero, cal fer una anàlisi hipotètica per copsar el context en què tot això s’ha desenvolupat.

Imaginem que el cap dels Mossos d’Esquadra acusa el de la Guàrdia Civil d’haver organitzat una «estafa» de dispositiu. I que no passara res.

A hores d’ara, la situació és la inversa. Tot i que el coronel de la benemèrita ho nega, és evident que els Mossos van ser més eficaços que les forces policials espanyoles a l’hora de tancar col·legis electorals durant la jornada de l’1 d’octubre. Se'n van tancar molts més i, a sobre, sense violència.

Imaginem també que, malgrat l’evidència dels vídeos, el cap dels Mossos d’Esquadra nega haver carregat sobre els membres d’una subversió espanyolista que desobeeix les imposicions del Govern català. I que davant del jutge exposa que, en jornades d’aquesta mena, «l’ordre és més important que la convivència». Tot quan, tornem-hi, les bones maneres han estat més eficaces que la intimidació i la violència.

Encara més. Imaginem ara que es demostra que un cap dels Mossos d’Esquadra empra un pseudònim en les xarxes socials per assetjar polítics del PP, del PSOE o de C’s als quals ell mateix està investigant.

I ara només cal fer-se la pregunta si, davant d’un escenari com aquest, l’Estat espanyol no actuaria tal com ho duu fent darrerament.

Albano Dante Fachin recordava fa uns mesos en una entrevista a Vilaweb una observació de Josep Fontana. La diferència entre José María Aznar i Jordi Pujol -quins temps, aquells!- era que el primer podia encarcerar el segon. Això és exactament el que està passant. La llei són ells. I la fan servir només a la seua conveniència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Manuel Lillo
Manuel Lillo

Director d'EL TEMPS.