Amb la desaparició del dictador comunista Fidel Castro ha sovintejat el debat entre partidaris i contraris del personatge. No hi ha cap dictador que sigui l'absoluta maldat. Per tant, també Castro va fer coses bones per al seu poble. Tanmateix això no lleva gens ni mica de perversitat al seu règim totalitari. Perquè si no, donaríem raó als que pensen que el franquisme va ser un simple sistema autoritari, en absolut comparable a les dictadures salvatges d'Itàlia i Alemanya, i que llueixen molt més les coses bones que va fer, com la Seguretat Social, que no l'aniquilació de la llibertat. Les va fer, en efecte, com les ha fetes Castro. Però tot dos s'agermanaren, igual que la resta de dictadors, en la lluita contra tot tipus de llibertat.
Que el comunisme europeu vagi a rendir homenatge al dictador comunista i a la seva obra a Cuba es pot entendre. Alberto Garzón, per exemple, pateix la democràcia però se'n guardarà com de caure de ser demòcrata. És comunista. I com a tal per tant s'agermana ideològicament amb Franco, Castro, Stalin, Pinochet... i tants d'altres en l'odi a la llibertat. Que una part de Podemos faci dos quarts del mateix entra també dins de la normalitat, i reflecteix de passada el dilema que es viu en el si de l'organització entre els que no són comunistes i els que es deixen arrossegar per aquest corrent totalitari. Que també la CUP honori el creador de la dictadura cubana retrata la mar de bé la pintoresca política catalana...
Ara, que l'esquerra democràtica, com el PSOE, PSC, Més, Compromís... no siguin capaços de definir com pertoca Castro es mal d'entendre. És un progressisme encara massa contaminat dels clixés ideològics creats per l'esquerra pija del maig del 68 i descendents. Castro va ser un dictador. D'esquerres, sí, però dictador. Fou el responsable de l'exili polític de molts de compatriotes, de milers d'assassinats de dissidents -com els que dirigia el sinistre i tristament famós director d'un camp d'extermini, Ernesto Guevara- i de l'absoluta falta de llibertat en el seu país. Exactament igual que a Espanya va ser Francisco Franco. Això és el que els caracteritza i agermana a tots dos. No la seguretat social que crearen cadascun en el seu país. Si un demòcrata troba que Franco era intrínsecament dolent per ser totalitari, no pot considerar d'una altra manera Castro.
