Amagueu l'enquesta, per favor!

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant molts anys el PPCV va utilitzar, en benefici propi, els resultats dels baròmetres d’opinió que periòdicament encarregava la Generalitat amb els diners de tots els valencians i valencianes. A aquelles dades, que no es publicaven enlloc, tan sols hi tenien accés els dirigents populars. De fet, constituïen una eina molt útil a l’hora de dissenyar les estratègies polítiques més apropiades per tal de convertir el País Valencià en un règim de partit únic.

L’oposició volia jugar amb les mateixes armes que ells i va demanar que se'ls facilitara tota aquella informació. No era lògic ni ètic que unes enquestes tan cares i precises –amb més de 2.000 entrevistes presencials– només estigueren a l’abast d’una de les parts. Era com si el Govern espanyol mantinguera en secret els estudis que elabora el CIS, però en el cas valencià, i en aquella època, tothom semblava acostumat a segons quins dèficits democràtics. Fins que la coalició Compromís no va requerir aquells baròmetres per la via judicial i els tribunals van donar-li la raó, van romandre tancats i barrats a una caixa forta. Eren un producte de luxe destinat al consum casolà, com el caviar a casa dels rics.

Una mirada retrospectiva a tots aquells estudis –que van costar un milió i mig d’euros i que ara estan dipositats al portal d’informació Argos– evidencia la solidesa que va exhibir el PPCV en els anys del boom immobiliari i en els de la crisi subsegüent: tant abans com després, per a més del 40% de la població els populars eren el partit que defensava millor els interessos dels valencians. En paral·lel, el PSPV, que en el seu millor moment va moure’s en percentatges del 25%, va erosionar-se de manera acusada per la crisi econòmica i la visió tan apocalíptica que Francisco Camps va aconseguir transmetre de la tasca de govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La diferència entre populars i socialistes va superar els 30 punts en 2008 –51% a 20,5%– i en 2010 –46,1% a 15,9%–, i no va suavitzar-se fins l’any 2012, quan la imatge dels conservadors va començar a caure en picat, amb un creixement exponencial de Compromís que deixava entreveure el canvi de govern que s’aproximava.

Amb tot, en 2011 el PPCV encara era el partit que defensava millor els interessos valencians per al 42,5% de la ciutadania, mentre que la suma dels qui atorgaven aquesta consideració al PSPV, Compromís i Esquerra Unida amb prou feines si arribava al 19%. Un any més tard, el PP s’ensorrava al 21,6%, mentre que la suma de PSPV (12,6%), Compromís (11,1%) i Esquerra Unida (5,3%) ja se situava en el 29%. Alguna cosa començava a canviar…

El darrer baròmetre efectuat sota el govern del PPCV, l’abril de 2015, indicava que el 14,8% dels valencians continuaven pensant que aquesta formació era la que defensava més bé els interessos propis. Compromís va fer-li el sorpasso (15,1%) i el PSPV (13,8%) s'hi va quedar a tocar. Si hi afegíem Podem (6%) i Esquerra Unida (4%), pràcticament el 40% dels valencians s’inclinava per l’esquerra. En canvi, la suma de PP i Ciutadans quedava en un llunyà 21,7%. Amb aquelles dades, el canvi de color polític al Consell era del tot inevitable.

La setmana passada el Govern del Botànic va donar a conèixer els resultats del primer baròmetre que ha encarregat, que manté Compromís com la força més capacitada per defensar els interessos propis (15,7%), a més de culminar l’avançament del PSPV (15,4%) sobre un PPCV (12,5%) que continua en caiguda lliure i que alimenta la pujada de Ciutadans (7,6%). En general, el panorama sembla bastant estable, amb ben poques alteracions respecte 2015.

Quan als 2.016 entrevistats se’ls pregunta per quin partit senten més afinitat, el 20,1% s’inclina pel PSPV; el 17%, pel PPCV; el 13,2%, per Ciutadans; el 9,3%, per Compromís, el 7,7% per Podem i el 2,1% per Esquerra Unida. En total, el 37,1% afirmen sentir-se més a prop de les forces progressistes i el 30,2%, de les de centre-dreta. Un diferencial inferior al 41,5% a 28% que reflectia l’últim estudi fet amb els populars, sí, però insuficient per encomanar l'optimisme necessari entre les files populars.

I és que el PPCV, fins no fa gaire força hegemònica indiscutible de la política valenciana, reiteradament autoproclamada única formació capaç de defensar els interessos autòctons, figura ara com la tercera en la llista en aquest rànquing, amb Ciutadans menjant-li l’espai a poc a poc, amb la matèixa cadència que la serp devora la seua víctima. Ateses les circumstàncies, no és descartable que els populars eleven una demanda al Consell per tal que amague els baròmetres d’opinió que encarrega de manera periòdica, igual com feien ells: “Amagueu l’enquesta, per favor!”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Cap de redacció del setmanari El Temps.