Emilieta és una dona de 67 anys, menuda, amb els cabells tintats de groc, a qui li agrada passejar-se acompanyada d’una bossa de Micky Mouse que li va regalar la seua neta després de comprar-la al mercat ambulant. Ella no té costum d’eixir del poble de l’horta de València on viu. Sols, de tant en tant, va al Cap i Casal en l’autobús groc que passa cada 30 minuts.
Viu a la mateixa casa des que era menuda. Sa mare tenia un contracte de lloguer de renda antiga que ella va heretar mitjançant la subrogació. Té dret a restar-hi fins que muira, gràcies a una llei franquista de l’any 1964, la més proteccionista amb els llogaters que hem conegut. Ella, agraïda i coneixedora de com està el mercat de lloguer actualment, paga diligentment cada mes 65 euros de renda als propietaris. No ha fallat cap mes. Va viure amb sa mare fins que va morir després d’una llarga malaltia que Emilieta va acompanyar dia rere dia. Després d’açò, la seua parella se’n va anar a viure amb ella.
Emilieta és una dona estimada al poble, d’aquelles que, si algun dia falla a comprar el pa, el seu forner pica a la veïna per saber si tot va bé. D’un temps ençà, des que té més temps per a ella, s’ha introduït en el món de les xarxes socials motivada per la seua neta. Un matí qualsevol, va vore que tenia un missatge nou. Encuriosida —ningú li sol enviar missatges personals—, va obrir-lo i es va trobar amb el següent:
“Esta semana nos hemos enterado de que nuestro pueblo sufre otro lamentable acto de okupación, en esta ocasión en la calle X, puerta X, tratándose de antiguas viviendas cuyos dueños van cerrando al morir las personas mayores a quienes se les hizo contrato de alquiler hace más de 40 años. Los vecinos y los propietarios estan cansados de esta situación, dado que los okupas de esta vivienda están enganchados al alumbrado público, poniendo en peligro a las viviendas aledañas.
“El grupo VOX del pueblo X, ante la información que nos llegó por la propia familia M, hicimos las oportunas averiguaciones para conocer la identidad de los okupas. Se trata de la hija de la mujer titular del contrato, que ha muerto ya, y de varios hombres que cohabitan con la mujer okupa.
”Seguiremos muy de cerca este caso con el fin de devolver a su propietaria su vivienda y sacar a los caras duras de la OKUPACIÓN”.
El missatge concretava exactament la seua adreça. Desconcertada, tremolant, Emilieta va acudir a persones de confiança que treballen a l’Ajuntament i que l’ajudaren en les cures a sa mare en el seu moment. Li van aconsellar que anara a la policia a denunciar la persona que li havia enviat aquell missatge, ja que van poder comprovar que s’havia estés per les xarxes socials de tot el poble. Havia de denunciar l’autor del missatge per injúries i calúmnies.
Emilieta, de moment, no ha denunciat perquè no ha eixit del xoc. Tampoc va al mercat amb la seua neta, ni s’atreveix a exhibir-se davant del poble en la parada de l’autobús groc, perquè ara, potser, tothom pensa que és una ocupa i que cada nit dorm amb un home diferent. La vergonya se l’ha engolida. I la por.
Els hereus ideològics de Franco no toleren una de les poques lleis franquistes que encara estan vives i que regula els lloguers de renda antiga. Llàstima que l’enyor del passat siga tan selectiu i interessat.
