A l'exconseller d'Interior,, Miquel Buch, l'han condemnat en primera instància a quatre anys i mig de presó. A ell i a l’escorta de Puigdemont que, segons la sentència, va ser contractat irregularment per Interior (Buch) per pagar la feina que en realitat sí que feia: protegir Puigdemont un cop aquest va tocar el dos a Brussel·les després de ser decapitat com a president pel 155.
Si això fos cert, senzillament, voldria dir que en Miquel Buch se la va jugar per acomboiar Puigdemont en el seu exili belga. No pas per lucrar-se, encara que la condemna sigui per prevaricació i malversació.
En Buch no es va apropiar de res. Si de cas, va prendre la decisió de pagar una feina –protegir Puigdemont– per un altre concepte. Dit d’una altra manera, va prendre una decisió política, patriòtica, volent preservar la seguretat del president exiliat. Si ho va fer realment, és obvi que va ser guiat per un ideal, noble per a Buch i pecaminós per al tribunal que l’ha condemnat. A ell i a l’escorta Escolà, que haurà après a la brava la virtut de la discreció després d’haver-se fet una propaganda patriòtica que ha pesat com una llosa damunt del cas. Hi ha coses que, per ser efectives, requereixen d’una heroïcitat silenciosa, un sacrifici a l’ombra. Ventar-se’n no només és vanitat: és cridar al mal temps.
A tot això paga la pena recordar que Miquel Buch va ser sacrificat pel president Torra per no actuar com un veritable patriota a criteri de Torra. El va destituir fulminantment –amb l’assentiment de Puigdemont– per l’actuació dels Mossos d’Esquadra i en particular de la Brimo davant les protestes per la condemna de 100 anys del Tribunal Suprem contra Junqueras i companyia.
És una paradoxa ben galdosa que el patriota immaculat Torra gaudeixi d’una autonomista oficina d’expresident a perpetuïtat mentre que a Buch l'han condemnat a inhabilitació absoluta de per vida. Més de 10 anys. Atenent a l’edat que té no podrà tornar a treballar en res públic –ni per a l’administració pública, sigui la que sigui, perquè quan pugués ja estaria en edat de jubilar-se.
Segur que Torra, vist el generós i maleït sou autonomista que té assignat, ja deu estar pensant en partir-se’l amb el conseller damnificat del seu mandat. Precisament el que ell va fer al carrer amb deshonor després d'engrescar als manifestants amb aquell “apreteu” i després enviar els Mossos a dissoldre els manifestants perquè “apretaven” massa.
També el president Torra va ser jutjat per posar i retirar una pancarta, una contradicció tan insòlita com esperpèntica. La condemna, però, va ser més suau que ser enxampat orinant al carrer per festa major. De manera que el president Torra pot avui gaudir del seu estatus amb plenitud mentre Miquel Buch les pot passar bastant magres.
Buch, a més, va ser substituït a Interior per Samper, que al seu torn es va afanyar a restituir el Major Trapero, l’home que va ordenar als Mossos contenció l’1 d’Octubre i que, alhora, va planificar detenir tot el Govern de Catalunya que havia impulsat l'1 d’Octubre. Una de freda i una de calenta. El president Torra, un veritable true patriot, en devia saber els motius més enllà de l’indubtable pes i experiència de Trapero al si del Cos de Mossos d'Esquadra.
Hi ha un patriotisme grandiloqüent d’exaltació i enaltiment que prolifera a les xarxes socials. Tot sovint més contraproduent que estèril. I n’hi ha un altre que fa la feina sense fer soroll i en paga les conseqüències. A més d’haver de patir les irades proclames patriòtiques del Torra de torn.
