Un comentari que s’ha repetit amb motiu de l’eliminació del requisit de català per al personal sanitari (metges, infermeres i auxiliars) que vingui de fora a exercir a Balears és que, amb aquesta decisió, el PP dinamita un dels consensos fonamentals dels darrers quaranta anys. Hi hauria bastant a precisar sobre això, perquè la realitat és que, malgrat que el requisit fos vigent, en el dia a dia no es notava: en la gran majoria dels casos, la inèrcia feia que el pacient catalanoparlant canviés al castellà davant d’un professional castellanoparlant, com canvien els catalanoparlants, en general, en qualsevol altra situació. I d’altra banda, allò cert és que el PSOE va estar a punt de suprimir el requisit durant la legislatura anterior, i que si no ho va fer, va ser només per la pressió exercida pels socis de MÉS.
Fos com fos, el PP duia al seu programa l’eliminació del requisit i així ho ha fet tan aviat com s’ha trobat al Govern: amb més diligència encara perquè, d’aquesta manera, compleix un punt dels 130 que té el seu acord de govern amb Vox. Molts d’aquests punts són, en realitat, atacs jurídics i polítics contra la llengua catalana, una veritable obsessió per als partits de la dreta ultranacionalista: per a Vox, certament, però no només, perquè per al PP el català ha estat sempre, també, una bèstia negra. Tanmateix, l’obsessió no és irracional: ataquen el català perquè saben que és la manera d’atacar la diversitat lingüística i cultural, una realitat que per a ells és incompatible amb la unitat d’Espanya. Espanya només potser la pàtria unida i completa que ells desitgen si és lingüísticament i culturalment homogènia. En fi, tot això ho sabem de sobres.
En tot cas, per part del PP de Balears la voluntat de rompre els consensos hi és, com ja hi va ser durant l’etapa de José Ramón Bauzá i hi hauria estat en cas que el líder que hi va haver entre Bauzá i Prohens, Biel Company, hagués arribat a governar. La supressió del requisit de català a la sanitat, en tot cas, no tan sols atempta contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears (no tan sols dels catalanoparlants: de tots els ciutadans, fins i tot d’aquells que absurdament celebren que el català sigui relegat a un estatus de segona categoria), sinó que vulnera l’Estatut d’autonomia de les Balears, la legislació vigent en matèria lingüística i també la Constitució. I per aquí els partits i les entitats que defensen la llengua pròpia de les Balears tenen camp per córrer.
Al País Valencià, mentrestant, Vox ha eliminat directament el valencià de les conselleries en què governa, com a gest de rebel·lió contra Mazón, que havia reconegut l’autoritat lingüística de l’AVL (havia intentat salvar un consens bàsic). El PP sense dubte es pensava que podria controlar i torejar (mai més ben dit) Vox sense gaires dificultats, com ha fet tradicionalment amb els socis de govern que ha tingut. Però aquest soci és més difícil de domesticar, perquè viu sumit de ple dins l’antipolítica. I no aturarà en la seva pressió per destrossar institucionalment la llengua catalana.
