La protecció de la salut de la ciutadania contra la pol·lució provocada pel trànsit ha obligat a implantar mesures impopulars com ara la restricció del trànsit a Barcelona, fa una dècada, i més recentment a Madrid. El control de les emissions contaminants a l’atmosfera, promotores de l’escalfament global, s’imposen en la vida quotidiana, no tant per la preservació ambiental com per garantir el benestar de la població.
A València emergeixen flamants polèmiques en l’àmbit polític, com ara l’ecotaxa, alhora que afloren a la primera línia d’actualitat —per evident a la vista— velles i enquistades problemàtiques ecològiques. Ajornades pel Partit Popular i arraconades pels partits d’esquerres. Mentre Podem exigeix la incorporació de l’impost turístic finalista, i tensa en benefici propi l’Acord del Botànic, la realitat ambiental s’imposa. Hi ha qüestions de sostenibilitat de primera magnitud que fa falta solucionar, molt abans que aprovar normatives, per responsabilitat.
Aquesta tardor s’ha tornat a utilitzar el foc a l’hora de destruir les restes dels arrossars de l’Albufera. Una mesura autoritzada per l’esquerra que tant havia criticat aquests mètodes. Els polítics dels Verds, que controlen la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament rural han permès, excepcionalment, això sí, la crema de la palla de l’arròs sense donar alternatives a aquests residus, sense planificar a llarg termini què fer-ne i provocant un enorme problema de salut pública. El fum de l’arrossar envaeix la ciutat i ha superat els llindars de partícules en suspensió (de PM10) que obliguen les autoritats a informar a la ciutadania perquè són nivells de risc per a persones vulnerables.
L’alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, la mateixa coalició que dirigeix medi ambient, ha exigit mesures urgents perquè a diferència dels òxids de nitrogen o el diòxid de carboni, amb efecte hivernacle, el fum dels arrossars es veu i s’olora. De fet, va arribar a crear descontentament en la marató celebrada a la capital fa poques setmanes. Mentre la regidoria de mobilitat sostenible del consistori s’avança a les exigències europees de contaminació urbana i és pionera a posar en marxa iniciatives de restricció de vehicles, la qualitat ambiental ve marcada per pràctiques insostenibles del sector agrícola desenvolupat en un espai natural d’elevada protecció.
Mentre l’ecotaxa emergeix flamant al debat polític valencià, aflora un problema ambiental molt antic: la crema de la palla de l’arròs a l’Albufera, que dispara les alarmes per contaminació
Acció Ecologista Agró, organització ecologista seriosa i compromesa amb el territori, ha arribat a reclamar transparència al departament autonòmic dirigit per Elena Cebrián sobre la crema de la palla de l’arròs. “Des de setembre de 2016 exigim a la conselleria informes que avalen l’ús del foc, però no ens faciliten la documentació sol·licitada”, denuncien els conservacionistes.
La gestió de l’arrossar després de la sega no pot ser vista per la conselleria ni pel Govern de la Generalitat Valenciana com un problema sobrevingut. Era una de les grans assignatures pendents, molt complexes perquè impliquen el diàleg amb un sector agrícola que realitza la seua activitat en un parc natural, ubicat vora la capital i que rep diverses línies de subvenció, especialment de l’àmbit europeu. Aquest fum és només un indicador molt visible de la manca de gestió i de compromís en l’Albufera per part de l’Executiu autonòmic. Com a agreujant, sí, l’infrafinançament valencià per part del Govern estatal, com també l’herència rebuda del PP. Tanmateix, hi ha accions polítiques que no depenen dels diners.
Fa més de deu anys que l’Oficina Tècnica Devesa-Albufera va promoure projectes LIFE finançats per la UE, com ara l’EcoRice. I se’n van desenvolupar d’altres com ara BioCompost o SostRice. Des del canvi polític el 2015, l’Ajuntament de València és l’administració que ha mostrat amb fets i inversions una veritable política ambientalista en l’Albufera. El regidor Sergi Campillo, també de Compromís, està demostrant que es pot avançar molt en termes de sostenibilitat al parc natural valencià més emblemàtic fomentant la participació i la implicació ciutadanes, i alhora apostant per promoure infraestructures verdes exemplars.
Són molt benvingudes iniciatives originals i il·lusionants com ara el Banc de Palla d’Arròs de l’Albufera de València impulsat per Acció Ecologista Agró i l’entitat L’Aixada com Eixida. Enguany, durant la quarta edició d’aquest projecte agroecològic s’han empacat 10.000 bales —salvades de les flames—, la meitat s’han distribuït arreu del territori valencià per tal de dur a terme projectes socioambientals i les altres 5.000 esperen emmagatzemades per demostrar que no són residu, sinó recurs. La solució, però, implica un veritable pacte econòmic i social per millorar totes les activitats que es duen a terme a l’Albufera amb criteri a fi de garantir la conservació de la biodiversitat i la salut de les persones.
