Després del 23 de juliol hi ha debat sobre els resultats de Sumar. Els que hem viscut altres crides del PSOE al vot útil sabem valorar els tres milions de vots i els 31 escons de l’aliança de forces plurinacionals encapçalada per Yolanda Díaz. Però també hi ha veus que teoritzen que a l’Estat espanyol hi hauria espai per a dues opcions situades a l’esquerra del PSOE, tal com passa a Portugal amb el PCP i el Bloco (amb un trist 4% dels vots cadascun). L’anàlisi del sistema electoral espanyol i de les darreres eleccions no auguren gaire èxit a les tesis de la divisió.
Fixem-nos en la província de Cadis: Adelante Andalucía, la força anticapitalista liderada per Teresa Rodríguez, va anunciar que, per tal de no dividir el vot d’esquerres, només es presentaria en aquesta circumscripció, on era més que probable que obtingués representació. Ha estat un estrepitós fracàs. La candidatura aportava el seu millor capital polític: estava encapçalada per l’exsenadora Pilar González, dirigent del Partido Andalucista, mentre la mateixa Teresa Rodríguez ocupava el segon lloc i el fins fa poc alcalde de Cadis, José Maria González “Kichi”, hi anava de número 3. El resultat? 1’4% dels vots. Sumar va obtenir el 12’9% i un diputat.
Rodríguez, exeurodiputada de Podemos, va ser cap de llista el 2018 al Parlament andalús d’una àmplia coalició i va aconseguir 17 escons. L’any 2022 el seu partit, Adelante Andalucía, ja escindit de la resta, es va quedar amb dos diputats.
Els resultats del 23 de juliol ja havien estat anunciats per la desfeta d’Adelante Andalucía a les eleccions municipals del 28 de maig: va obtenir tan sols 10 regidors en tota la regió. I d’aquests, 6 van ser a la ciutat de Cadis, on Kichi havia ostentat l’alcaldia fins llavors i es presentava amb Más País i IU. A Sevilla, els vots desaprofitats d’Adelante Andalucía, sumats als de Con Andalucía, haguessin representat entre 3 i 4 regidors, enlloc de l’únic obtingut per Con Andalucía. La desorientació és tan elevada dins el partit anticapitalista que Sandra Heredia, la seva cap de llista per Sevilla, ha acceptat el càrrec d’assessora de l’alcalde del PP.
Durant la campanya, Rodríguez i Kichi van acusar Yolanda Díaz de ser “l’arquitecta de la casa gran del PSOE”. Ara, després de constatar la petitesa de la seva pròpia casa, han decidit obrir “un període de reflexió” tot lamentant que no hi hagi hagut “un espai per al vot a l’esperança”.
Un fenomen similar ha passat a Catalunya, on la CUP s’ha quedat fora del Congrés amb un escàs 2’8% dels vots i ha perdut més de la meitat dels suports del 2019. Presonera de les seves contradiccions, l’aposta per “plantar cara” no ha estat creïble. Ara, una vegada més, inicia “un període de refundació”.
Hi ha molts casos, en canvi, on la unitat ha funcionat. Mirem les Illes, on Vicenç Vidal, d’ Ara Més, ha esdevingut el primer diputat sobiranista al Congrés. I on les esquerres d’Eivissa i Formentera (PSIB inclòs) han aconseguit repetir la jugada unitària que fa anys va protagonitzar Pilar Costa i han derrotat el PP al Senat.
El debat permanent forma part de la tradició de les esquerres; també les baralles i les escissions. Però qui es pugui estar plantejant nous trencaments faria bé en mirar cap a Cadis.
