Un 7 de novembre més

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest passat dissabte 4 de novembre se commemorava, un any més, la signatura del Tractat dels Pirineus. Una efemèride que en l’entorn dels que reivindiquen els Països Catalans ja ha esdevingut una data marcada al calendari. Una data però, que fins fa no gaire només constava en poques agendes. Aquesta consolidació del 7 de novembre de 1659 com a diada de Catalunya Nord, que hores d’ara pot semblar una evidència, és una d’aquelles construccions mentals nacionals, creadores de mite i de memòria històrica que es viuen en primera persona i que és el fruit de la feina del catalanisme nord-català dels últims 40 anys.

La feina de formigueta, feta per militants de base més que no pas per grans partits o associacions, s’ha retrobat enguany entorn de la “Col·lectiu 7 de novembre”. Però la feina feta al llarg dels anys, pels diferents actors organitzatius que ha permès, no només que la diada se mantingués, sinó que també s’acabés traslladant a altres àmbits, que no són els del catalanisme estricte: l’esperit i l’espai de la diada com un espai de reivindicació nord-català. Aquesta impregnació transversal es pot llegir en molts àmbits.

La premsa local, ja s’ha apropiat la notícia, i a poc a poc, la visió que desprestigiava la manifestació segons la qual eren quatre eixelebrats i la meitat venien del sud, ha anat desapareixent, per anar cap a una descripció més amable tractant de “familiar i festiva” la manifestació. Sense cap mena de dubte, l’interès pel moment polític que viu Catalunya Sud, i la presència de diputats de la CUP ha estat un al·licient més perquè les càmeres enfoquessin cap a la manifestació que dissabte va recórrer els carrers de Perpinyà. Un exemple clar és la participació de militants de partits polítics d’àmbit estatal francès com el NPA i i el PCF a la marxa, que donant suport al lema que va predominar de “Llibertat presos polítics”, van sumar- s’hi per primera vegada. I la curiositat principal és que, en el moment en què l’organització cridava “Sem Catalunya Nord, Volem decidir”, amb un lema més local que mai (sense evidentment oblidar el que passa a Catalunya Sud), és quan aquestes organitzacions s’hi han sumat donant resposta a una problemàtica que va més enllà, i que aboca a l’àmbit de Països Catalans. Perquè, ningú pot negar que les manifestacions que s’han fet a Perpinyà de solidaritat amb els presos polítics i la creació de la República Catalana han estat molt més importants a Perpinyà que a qualsevol altre lloc de l’Estat francès. I evidentment no és cap casualitat.

A aquest aspecte hi cal sumar la trobada que se va fer el mateix dissabte entre joves sindicalistes de l'Eina-Espai Jove de la Intersindical i les joventuts del Partit Comunista francès, que van aprofitar l’ocasió de la Diada per trobar-se i compartir experiències de banda a banda de l’Albera. Però la jornada, com cada any va concloure amb una part més festiva, cloenda del Correllengua, als locals de la Casa musical de Perpinyà. Un cop més, grups catalans, del nord i del sud. Cantant en català, o que van gosar fer-ho per primer cop, com Combo Pacheco, que estrenava cançó en català als escenaris.

La cirereta sobre el pastís va ser la presentació d'un col·lectiu feminista de Perpinyà que va estrenar-se amb un “punt violeta” i un protocol contra les agressions masclistes. De les necessitats i de les possibilitats de posar-les en comú, neixen els projectes nous. I això és el que ha passat, un 7 de novembre, amb el naixement del grup «Moviment de joves feministes de Perpinyà». La suma de totes aquestes petites passes, fetes en el context de la Diada de Catalunya Nord, però fruit del treball quotidià, són grans passes cap a una presa de consciència col·lectiva de les capacitats organitzatives de de Catalunya Nord.

Mentrestant, l’alcalde de Perpinyà, prohibeix per primera vegada des de que se fa aquesta manifestació, desplegar l’estelada des del Castellet. Potser és que alguna cosa, s'està fent bé.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marta Serra Serra
Marta Serra Serra

Professora de secundaria a l'ensenyament públic i membre del Casal de Perpinyà.