La brillant sèrie britànica Sherwood, que Filmin va estrenar el passat mes de maig, explica un assassinat de 2018 relacionat amb les vagues de miners dels anys vuitanta del segle XX a la regió minera de Nottinghamshire, quan Margaret Thatcher era Primera Ministra del Regne Unit. Aquesta producció, que el 2022 va rebre el premi BAFTA al millor actor secundari (Adeel Akhtar), retrata com tota la societat d’una petita població minera arrossega enemistats i traumes derivats de l’enfrontament entre vaguistes i esquirols trenta anys abans.
Aquesta trama principal es complica quan creixen les sospites sobre agents infiltrats entre les famílies dels miners en aquells anys de conflictivitat extrema, amb la sospita última que la missió d’aquests policies encoberts era, en realitat, radicalitzar les vagues mineres per poder desprestigiar els vaguistes i intervindre amb contundència.
Al capítol quart, els policies que investiguen el cas es reuneixen amb l’advocada Jennifer Hale, l’única que ha estudiat, seguit i denunciat la infiltració de policies entre els miners vaguistes. És un paper breu que el director James Graham va reservar a una d’aquestes grans actrius secundàries britàniques (en aquest cas escocesa) que poden marcar tota una sèrie. El diàleg dels policies amb l’advocada interpretada per per Lindsay Duncan no s’oblida. Un dels policies fa un intent de defensar els infiltrats («Tots els cossos policials fan servir agents encoberts...») i ella respon sense dubtar que els altres cossos policials utilitzen infiltrats «contra el crim organitzat, però aquests s’infiltraven en grups polítics que al Govern no li agradaven. Això és diferent; això és policia política contra subjectes no violents que compleixen la llei: nosaltres, els nostres veïns, els nostres amics.Van entrar en els seus llocs de treball; van beure als seus bars; van participar a les festes d’aniversari dels seus fills i tot per a espiar les seues vides». I conclou que aquells infiltrats: «Van tenir relacions amb el seus objectius, fins i tot van tenir fills, i aquelles dones tenen molt clar el que van patir: van ser violades per l’Estat».
Sembla irrebatible.
Ara canvieu Sherwood per Girona; els miners anglesos del 1984 pels independentistes del 2022 i un infiltrat per una infiltrada. Es tracta igualment de «policia política» infiltrada entre veïns no violents que no agraden al Govern. Es tracta de «violació d’Estat». Es tracta d’una pràctica que ací ha estat denunciada per La Directa fa només unes setmanes. I no és el primer cas. I hi ha un Govern responsable d’un Estat que està practicant aquestes violacions. És molt fàcil frivolitzar sobre el tema, però, en una democràcia consolidada, el cas hauria d’haver provocat un escàndol.
Com acaba dient l’advocada interpretada per Duncan a Sherwood, «es poden cometre errors; el problema no és cometre errors sinó amagar-los sota una catifa i negar-se a mirar-los i a aprendre d’ells». Això és el que està fent el Govern de Pedro Sánchez en aquest moment. Permetre i encobrir la «policia política».
