El cinema de terror ha deixat moltes escenes en l’imaginari col·lectiu. En 1973, Linda Blair provocava una onada de malsons amb els seus girs de cap i paraules gruixudes en L’exorcista. Uns anys després, en 1978, el director John Carpenter i la productora Debra Hill creaven el personatge de Michael Myers, assassí irracional de Halloween. I en 1982, Steven Spielberg produïa Poltergeist. Allà, l’actriu Heather O’Rourke donava vida a Carol Anne Freeling, una criatura que anunciava l’arribada d’uns esperits malignes amb la frase: “Ja estan ací”.
La translació d’eixa sentència a la política pot ser multidireccional. El Partit Popular la va fer servir a Twitter la nit del 31 d’octubre de 2018 (juntament amb una etiqueta tan espanyola com #HappyHalloween) per alertar de les catàstrofes habituals: més atur, més prima de risc i el rebuig europeu als pressupostos. Com ja sabem, en altres ocasions han vaticinat la fi de la monarquia, el desmembrament d’Espanya i les nacionalitzacions generalitzades... i res! Quanta desil·lusió ha generat la dreta amb estes falses profecies! Quasi tantes com l’esquerra!
Poc després de les eleccions autonòmiques i municipals, ja notem els efectes de l’arribada de l’extrema dreta a les institucions. Ara, el País Valencià té com a segona autoritat María de los Llanos Massó Linares, diputada de Vox per Castelló. En una de les primeres entrevistes després d’assumir el càrrec, Llanos Massó, diplomada en Ciències Religioses, va fer l’al·legat acientífic següent: “Una cosa és el canvi climàtic, i una altra cosa és que siga antropogènic, és a dir, que l’home siga el culpable del canvi climàtic” (Las Provincias, 2 de juliol).
"Cadascú haurà de decidir si prefereix les clàssiques decepcions del centre-esquerra espanyol o les tangibles retallades de drets i llibertats que estan perpetrant els partits de la dreta"
L’extrema dreta també amenaça els avanços socials aconseguits en les últimes dècades. Així, per primera vegada en vuit anys, la bandera LGTBI no onejava en la façana de les Corts Valencianes el Dia de l’Orgull. Més lluny ha anat el consistori de Nàquera, població on Vox va ser la força més votada i on es va prohibir l’ús del distintiu de l’arc de Sant Martí als edificis públics. L’Ajuntament de la localitat branda la llei de banderes, però obvia que el Tribunal Suprem encara no s’ha pronunciat sobre el cas específic de l’emblema LGTBI.
La croada també s’ha estés a la manifestació més greu del patriarcat: la violència de gènere. Eixa expressió ha començat a desaparéixer de les declaracions oficials i de les manifestacions de rebuig després de l’assassinat d’una dona. Fins i tot, el Partit Popular valencià ha signat un acord programàtic amb Vox on es fa servir la denominació violència intrafamiliar i s’advoca per “garantir la igualtat entre totes les víctimes”. Un pacte similar s’ha subscrit a les Illes Balears, malgrat que en aquest cas si es recull l’existència de discursos masclistes.
En aquest context se celebraran les eleccions del 23 de juliol. Les últimes enquestes posen en dubte la majoria absoluta de PP i Vox al Congrés dels Diputats. Així, alguns pensen que encara hi ha partit. Si es dona eixa remuntada, és molt possible que, passat un temps, tornem a experimentar les clàssiques decepcions que ens proporciona el centreesquerra espanyol. Però cadascú haurà de decidir si prefereix eixes frustracions o les tangibles retallades de drets i llibertats que estan perpetrant els partits de la dreta. Perquè, efectivament, ja estan ací!
