El secretari general de Junts, Jordi Turull, proclama que ERC a Madrid li ha regalat tot al PSOE. 'Gratis!', diu, qui va deixar la presó de Lledoners gràcies als indults que li va negociar, entre d'altres, Gabriel Rufián. No va ser el president de la Generalitat, Quim Torra, qui li va obrir la porta de la presó de Lledoners. Si fora per Torra encara hi foren. Li va obrir Rufián. Jordi Sánchez, el predecessor de Turull, també ha pogut tornar a la feina. Primer, gràcies a l'indult i, després, gràcies a la derogació de la sedició, també negociada per Rufián i els republicans. La mateixa que ara el PP de Feijóo ha promès tornar a incloure al Codi Penal. O Clara Ponsatí, que ha pogut trepitjar de nou Catalunya. També gràcies a la derogació de la sedició. No va tenir més remei que admetre-ho.
El pragmatisme ha estat el desllorigador davant l'enervament de l'estelada i el viure de moure mig pam banderes, de gestos que alimenten els extrems. Rufián va fer possible l'impossible, una amnistia encoberta. Certament, l'autodeterminació no ha arribat. Tampoc pels de la "confrontació", que no han obtingut absolutament res.
Ens agradi més o menys, es critiqui molt o poc, els avenços passen, ara per ara, per Madrid. I Rufián, el líder dels republicans a Madrid, ha donat un màster de com aconseguir grans avenços democràtics, polítics i socials. Els republicans, amb l'esforç de la societat civil catalana i les seves institucions, ha estat claus perquè nou demòcrates hagin sortit de la cel·la d'una presó condemnats per promoure un referèndum. O amb la modificació del Codi Penal on ja mai més un referèndum podrà ser jutjat.
Millorar la vida de la gent. Aquesta ha estat la bandera que Rufián ha bandejat amb més força per negociar i assolir mesures socials, com l'ingrés mínim vital o per apujar (dues vegades) el salari mínim interprofessional. La victòria que ha estat reconèixer el dret a cobrar l'atur de centenars de milers de treballadores de la llar; o la dignificació de milions de pensions contributives i no contributives; o els milers i milers d'ajudes que han salvat la vida a milions de persones per pal·liar l'efecte devastador de la pandèmia; o l'aprovació de l'anomenada llei per la mort digna després de dècades de lluita i reivindicació.
Rufián i els republicans han estat claus per protegir la infància, el jovent i el seu talent. Una nova Llei de la Infància per protegir als que més mereixen ser protegits. Una nova Llei de Convivència Universitària a favor dels estudiants o una nova Llei de Ciència que ha pujat la inversió en ciència al nostre país i que ha salvat els parcs científics catalans. Rufián ha aconseguit avenços per protegir la llengua catalana davant els constants atacs de la dreta i la seva extrema, amb molt més català a les plataformes amb contingut audiovisual; o la lluita per l'eradicació d'una societat amb constants abusos cap a les dones, amb els avenços aconseguits com la prohibició de l'assetjament a les dones davant de les clíniques abortives; o l'aprovació d'una llei de consentiment perquè només 'sí és sí'. Retirar medalles a feixistes o reprovar al ministre Marlaska per la repressió constant i vulneració de drets.
I tot això és compatible amb la carpeta del projecte d'emancipació nacional. Davant els que sadollen amb banderes, fets i no paraules.
