Arribarem a cobrar sense haver de treballar?

Aquest estiu es va celebrar un referèndum a Suïssa en què els ciutadans havien de decidir si l'estat passava a proveir una renda bàsica mensual a tothom. Sense treballar, pel simple fet d'existir. Cada mes el govern donaria uns 2.330 euros als adults i uns 580 als nens. La vida a Suïssa va caríssima però igualment aquestes xifres són força més que un gest.

La iniciativa no tenia el suport de cap partit polític parlamentari però la votació es va poder celebrar perquè a Suïssa, per fer un referèndum, només cal que recullis 100.000 signatures. Fixa't.

Probablement la majoria de ciutadans dels països llatins ens hauríem llançat com piranyes a les paperetes del Sí, però mira tu que els ciutadans suïssos, molt liberals, van rebutjar tal despresa proposta amb un 77% dels vots.

A països més socialdemòcrates, però, la idea està xiuxiuejant. A Holanda començarà un projecte pilot el gener per regalar quasi 1000 euros al mes a alguns ciutadans d'Utrecht i rodalies. A Finlàndia el govern està considerant la possibilitat de provar-ho amb un grup de 8.000 persones amb ingressos baixos. Fins i tot Obama, aquest estiu, es va referir al tema: "El debat respecte si el model de renda universal és el correcte o no -serà acceptat per una àmplia majoria de gent?- és un debat que tindrem en els propers 10 o 20 anys".

Els qui aposten per aquest sistema parlen d'una renda digna però justa per estimular la feina parcial i l'emprenedoria. Si aquest sistema fos sostenible, que no ho sé, tot i que a Espanya segur que no, em semblaria exquisit. Cobrir els mínims per viure i, a partir d'aquí, que cadascú s'espavili per fer-se valdre si vol sortir a sopar o anar de viatge. M'entusiasme però no les tinc totes. Vaig molt fluixa en economia i el tema segurament exigeix un debat expert i llarg, però d'entrada em sembla estrany que, si hagués de funcionar, no s'hagi pensat abans.

Fa unes setmanes Elon Musk s'aproximava al tema des d'un punt de vista diferent. Aquí poca gent coneix Elon Musk però està sent l'home d'aquest principi de segle. El que està fent és massa tremend per ser explicat en quatre ratlles, mereix un bon retrat. En fi, aquest renaixentista de l'era digital deia això: "Hi ha una probabilitat alta que acabem amb una renda bàsica universal, o alguna cosa així, a causa de l'automatització. No veig què més podria fer-se. Crec que això és el que passarà". Per posar un exemple va parlar dels camioners, que quedaran substituïts, diu, per camions autopilotats i supervisats per control remot. Ell considera que aquest canvi de paradigma podria ser una oportunitat, desencadenant una onada de creativitat: "La gent tindria més temps per fer coses, coses més complexes i més interessants. I naturalment més temps lliure".

El temor que el progrés tecnològic desplaci laboralment un sector de la població ha sonat atàvicament al llarg de la història. Al final, però, la societat sempre s'ha acabat adaptant als canvis. Aquest cop podria ser diferent? Fins ara, els salts tecnològics han reduït el nombre de places per a feines poc qualificades però igualment n'han seguit oferint en abundància. Per contra, la revolució robòtica podria acabar automatitzant pràcticament totes les labors físiques i mecàniques.

Per evitar un atur massiu caldria que el salt educatiu de la societat fos equiparable al tecnològic, i la tecnologia està avançant a ritme exponencials. En un món amb molta gent sense capacitats remunerables, la renda bàsica seria com a mínim una opció a tenir en compte.

I tornem on érem: és sostenible? Martin Ford, autor del llibre "L'auge del robots. La tecnologia i l'amenaça d'un futur sense feina", creu que, si bé actualment és políticament inviable, hi haurà un punt en què el cost de no incorporar la renda bàsica universal serà més alt que el cost d'aplicar-la. "Arribats a aquest punt -apunta-, potser serà més fàcil".