Balears: el que ja sabem i el que encara no

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Francina Armengol, presidenta sortint del Govern Balear, tancava la seva intervenció de la nit electoral amb unes paraules que servien de succint balanç de la feina feta: “Estic orgullosa. Ho hem fet bé”. L'orgull és lícit, perquè és cert que, en els darrers vuit anys, les coses s'han fet (relativament) bé. De Francina Armengol, en concret, es pot afirmar amb tota tranquil·litat que ha estat la millor presidenta de la democràcia a Balears. I que ho seguirà sent, sens dubte, atesa l'absoluta inconsistència de qui ha de ser la seva successora: Marga Prohens és un personatge de qui tot just es pot esperar que compleixi les ordres i els argumentaris que li arribin de Madrid, combinades amb les ordres, tan o més taxatives, que li donin hoteleres i turoperadors.

A més d'això, el Pacte de Progrés, amb MÉS i Podem com a socis dels socialistes, ha estat un govern pioner en polítiques de benestar social i mediambiental. Ha intentat posar límits al turisme de masses i ha gosat parlar de decreixement, ha incidit en el millorament de les condicions laborals dels treballadors i ha aconseguit xifres de plena ocupació en la fase de recuperació després de la pandèmia. Va gestionar amb eficàcia la crisi (sanitària, econòmica i social) del coronavirus i ha intentat demostrar —no sempre amb èxit—, que la protecció del medi ambient i una indústria turística a ple rendiment no són incompatibles. Ha afrontat l'emergència habitacional, ha fet polítiques feministes i LGTBI, i nacionalment va restablir o obrir ponts amb Catalunya (esquivant el Procés, això sí) i el País Valencià, a partir de la llengua i la cultura, però també dels interessos econòmics comuns.

Bé, tot això no ha estat prou per convèncer l'electorat de Balears, que majoritàriament s'ha sentit més concernit per les alarmes socials sobre ocupes que roben les cases als ciutadans, migrants que venen a prendre'ls la feina i homosexuals que volen envair l'espai públic per atreure els infants cap a ells. S'ha imposat el vot de la por i de la desinformació, que ens parla d'una població amb una cultura democràtica escassa o nul·la, i en gran part molt desarrelada o desvinculada de la realitat de les Balears, més enllà de fer-ne el seu lloc de residència. L'onada que recorre Espanya, i que ha engolit Balears, no és exactament conservadora: és reaccionària. A Balears ja tenim coneixement de sobres de com són els governs d'una dreta que encara té les seves arrels en el vell caciquisme de les societats illenques, però desconeixem quin serà el seu comportament amb l'afegit d'una extrema dreta agressiva i rabiosa, que arriba a les institucions menada per l'afany de revenja contra tot allò que odia.

Queda la constatació que l'esquerra nacional, la que representa MÉS a Mallorca i a Menorca, ha aguantat bé l'envit, i que també ho ha fet el PSIB-PSOE de l'estil Armengol. Els que han passat per ull han estat Podem i Ciutadans, i això ha perjudicat les aspiracions progressistes i ha afavorit les reaccionàries, respectivament. A partir d'aquí, toca tornar a començar de nou.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sebastià Alzamora
Sebastià Alzamora

Escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autor de narrativa amb L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015) publicades a Edicions 62. També és autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (Lleonard Muntaner, 1998).