Confesse que de fa uns anys he desenvolupat una capacitat selectiva que em fa fugir de tot allò que faça regust de “feministes ho som totes”. Coincideix en el temps, ben probablement, amb les grans manifestacions feministes que van fer pujar com l’escuma l’ús del terme i el van posar de moda.
També entre els polítics, sobretot homes, que són conscients que poden obtindre poder, benefici i protagonisme pujant al carro de les nostres lluites històriques. Per això, en moments com ara, es fa necessari anar més enllà de l’eslògan, filar prim, i assegurar-nos que el que triem estiga travessat de propostes realment feministes: és a dir, transformadores i permanents, malgrat que no vinguen envoltades d’una pàtina de grandiloqüència.
Per això, quan votarem, les feministes i els feministes, no podrem oblidar-nos de la mare que ha de prendre ansiolítics per a dormir, i triarem opcions que garantisquen permisos per a famílies que han patit mort gestacional, que posen en marxa unitats de lactància en l’atenció primària, que facen gratuïta tota l’educació infantil, que aposten per la corresponsabilitat, que promoguen espais habitacionals per a dones amb criatures i que alliberen temps, molt de temps, tot el temps durant molt de temps.
No podrem oblidar-nos de la xica que torna a casa de nit a pas lleuger amb les claus en una mà i el mòbil en l’altra o que no reconeix el seu cos quan entra en un provador, i triarem opcions que li posen a l’abast assessorament en pràctiques sexuals saludables, que impulsen ciutats cuidadores que prioritzen la mobilitat i la seguretat, que incloguen l’atenció a la salut mental en l’atenció primària, que desenvolupen campanyes per sensibilitzar que tots els cossos són vàlids.
No podrem oblidar-nos de la que curra en una línia d’alimentació i té l’esquena destrossada, i triarem opcions que aposten per millorar retributivament els llocs de treball feminitzats, que revisen la llista de malalties professionals que donen dret a prestacions d’incapacitat, que posen en funcionament plans contra la precarietat laboral de les dones que treballen a temps parcial.
Ja és innegable que el moviment feminista ha contribuït a crear una nova manera de viure
No podrem oblidar-nos de la que s’acaba de separar després d’anys de maltractament i s’afronta a l’abisme de construir una nova vida, i triarem opcions que garantisquen l’increment anual del pressupost de violència masclista, que donen suport a la vida independent de les dones supervivents, que garantisquen uns ingressos mínims i l’accés a l’habitatge i a altres serveis bàsics.
No podrem oblidar-nos de la filla que cuida la mare malalta i els fills menuts amb una jornada laboral partida, i triarem opcions que oferisquen programes d’acompanyament a les famílies amb persones dependents, que dissenyen ciutats tenint en compte els temps de desplaçament, que bonifiquen les empreses que afavorisquen el temps destinat a les cures, que remuneren les excedències dedicades a cuidar, que amplien el nombre de places públiques en residències i acurten els terminis per accedir-hi.
Perquè ja és innegable que el moviment feminista ha contribuït a crear una nova manera de viure, o si més no, a fer-nos conscients que hi ha una altra manera d’habitar els espais, els cossos, les identitats, i les relacions personals i laborals, crec fermament que hem de ser conscients de votar opcions polítiques on el feminisme siga central. Central de veritat.
