Pedro Sánchez, el governador

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És tan difícil, escriure, aquests dies. Costa fer vida normal. De fons, l’helicòpter incansable, banda sonora permanent, et recorda que la plaça de la Universitat està a vessar de gent, els braços aixecats, tots en silenci. I tu t’havies apostat una mariscada que no passaria res. Que seria com sempre. No hi has confiat mai, en els polítics. Ni en els que governen, ni en els altres. Et pensaves que es desafiarien una temporada, com més llarga millor, trobarien la manera d’enredar la troca tant de temps com els fos possible. Però, amb la violència, no hi comptaves. Tu, que vares córrer davant la policia a la Universitat Autònoma, en una manifestació contra la visita de JoséMaría Aznar, la primera vegada que et dispararen pilotes de goma. Que ja havies hagut de córrer al desallotjament del cinema Princesa. Que eres a la plaça de Catalunya el 15-M. 

Però ara és diferent, et deies. Allà hi havia estudiants, ocupes, antisistema. Aquí hi haurà gent gran, i han promès en roda de premsa que no tuparan les iaies, que serà un dia pacífic. I no t’ho creies del tot, però t’ho creies. Per això, quan començaren les descàrregues el diumenge, flipares tant. Des de llavors que dorms poc, mescla d’angoixa, de ràbia, d’inquietud, de por, que creix en comprovar que, fora d’aquí, no han entès res, segurament perquè ningú no els ho ha explicat bé, atès que això no interessa. La plaça de la Universitat és plena de gent per condemnar la violència policial de l’1-O, i els ulls se te’n van a Facebook, a Twitter, als mitjans digitals, incapaç de concentrar-te en res que no sigui l’actualitat vertiginosa. És dia d’aturada del país, per condemnar l’actuació brutal de les forces de l’Estat, justificada pel Govern, que la considera proporcionada.

«A la pantalla de l’ordinador, hi ha una piulada de Pedro Sánchez. Els socialistes han perdut la seva gran oportunitat, una vegada més. Ho haurien tingut fàcil. Però, en comptes d’això, el seu secretari general diu a les xarxes: “Es intolerable el acoso que están padeciendo. Toda nuestra solidaridad con la Policía y la Guardia Civil”»

A la pantalla de l’ordinador, hi ha una piulada de Pedro Sánchez. Els socialistes han perdut la seva gran oportunitat, una vegada més. Ho haurien tengut fàcil. Però, en comptes d’això, el seu secretari general (666m seguidors) diu a les xarxes: “Es intolerable el acoso que están padeciendo quienes velan por nuestra seguridad. Toda nuestra solidaridad con la Policía y la Guardia Civil”. Es refereix als qui han estat envoltant els hotels on s’allotjaven per fer-los-en fora, a Calella, a Figueres, a Pineda de Mar. Per fer-los-en fora perquè els han fet mal.

Ahir mateix, el teu llibreter de confiança, a la Taifa, et va deixar una novel·la titulada, precisament, Pedro Sánchez. L’autor és José María de Pereda, i la data d’edició (ho acabes de veure ara mateix, i la coincidència és tan bèstia que quasi caus de la cadira), és l’1 d’octubre de 1958. Valia 12 pessetes. I segons una sinopsi plena de spoilers, explica la vida d’un home que vivia en una aldea a la muntanya amb el seu pare. Viatja a Madrid, on freqüenta bars, balls i reunions, i acaba (no és broma) ficat en un moviment polític que el converteix en heroi popular. El nomenen governador. 

Actualment, el càrrec de governador civil ja no existeix, perquè el 1997 fou substituït pel de subdelegat del Govern. Però sí que hi ha la figura del governador del Banc d’Espanya; el nomena el rei, a proposta del president. Són les nou del vespre. La cassolada s’ha avançat una hora per emmudir el missatge del rei Felip VI. Està molt enfadat. Darrere, té un retrat de Carles III amb una porra a la mà. Li deien el rei Polític. Va ser el primer a regular la llengua que s’havia d’ensenyar a primària, amb l’objectiu d’estendre el castellà com a “idioma general de la Nació”. El rei fa de Borbó. Els amics deien, de conya, que diria “Dracarys!”. Així s’envien els dracs a l’atac, en Joc de trons. I és exactament el que diu.

És una declaració, una reivindicació de si mateix, del que no està disposat a perdre, del que mai no ha estat tan a punt de perdre, perquè tothom fa com si no existís. Però sobretot dóna carta blanca per continuar amb l’atac que justament s’ha condemnat durant tot el dia a Catalunya amb una aturada del país, i unes manifestacions que escalfaven el cor. El protagonista del llibre titulat Pedro Sánchez emigra a Amèrica i torna vint-i-cinc anys després. Diu la sinopsi plena de spoilers que ho fa “quan les riqueses aconseguides ja no li poden endolcir les nostàlgies d’uns altres temps més feliços”.  

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Llucia Ramis
Llucia Ramis

Periodista i escriptora. Autora de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Barcelona, 2008), Egosurfing (Destino, 2010) i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013). Premia Josep Pla de Narrativa 2010.