Referèndum fundacional

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’Estat espanyol el dia 1 d’octubre va executar una operació militar perfectament planificada per tal de rebentar el referèndum d’independència de Catalunya. Es va trobar, però, molta més resistència pacífica de l’esperada i per això els seus escamots no van poder fer tots els segrestos d’urnes que tenien previstos. Les brutals imatges de la repressió policial circulaven des de ben aviat per les xarxes socials, però van acabar provocant l’efecte contrari a l’esperat: més i més gent es va acostar al seu col·legi electoral per tal de defensar els punts de votació.

Vaig passar 18 hores protegint tres escoles de la vila de Gràcia (Vedruna Gràcia, Reina Violant i Espai Fontana). Unes 15.000 persones hi van votar malgrat la pluja i les llargues hores d’espera, ja que molta gent hi va dormir per evitar-ne el tancament. A primera hora de la tarda es van detectar furgonetes de la policia nacional per Vallcarca i un helicòpter sobrevolava el carrer Gran, però érem tants protegint els col·legis que la policia no es va presentar.

Una actuació tan desesperada indica fins a quin punt a Madridveuen Catalunya perduda: sense violència haurien votat entre tres i quatre milions de persones amb una diferència clara pel sí. Espanya ha preferit arruïnar encara més la seva minvant imatge internacional per tal d’endarrerir la independència de Catalunya, esperant errors i divisions futures entre els sobiranistes catalans que facin avortar el procés. L’efecte, però, em sembla que serà tot el contrari: a força de violència brutal contra àvies i adolescents l’Estat espanyol va aconseguir que el dimarts 3 d’octubre, dia de la vaga general en defensa de la democràcia, més gent que mai sortís a manifestar-se a totes les ciutats i pobles del país, en unes quantitats impressionants mai no vistes a Catalunya.

L’exministre Garcia-Margallo va reconèixer aquells dies que l’Estat espanyol havia perdut la batalla de l’opinió pública internacional i es pot dir que la derrota en aquest sentit ha estat total: mentre els mitjans de Madrid neguen encara avui les càrregues policials i fins i tot diuen que van ser els seus policies els agredits, el rebuig i la condemna es van universalitzar als mitjans de tot el món. Aquest fet representa un salt endavant molt important, per tal com facilita i accelera que les opinions públiques mundials reconeguin Catalunya un cop es declari la independència. A Eslovènia, per exemple, un manifest de personalitats a favor de reconèixer-la ha guanyat 2.000 adhesions des de l’1 d’octubre: quan les opinions públiques són “madures”, llavors és molt més ràpid el procés pel qual els parlaments i els governs poden reconèixer un nou Estat.

La violació de tants drets fonamentals i el recurs a la violència brutal contra població civil fan que els incentius a seguir formant part de l’Estat espanyol siguin cada dia menors: el procés d’independència potser serà encara més llarg del que voldríem, però em sembla que el dia 1 d’octubre passarà a la història com el dia que va decantar clarament la societat catalana cap a la independència: tot i contemplar els costos que pot tenir la separació, els costos de seguir sent espanyols ja són clarament superiors.

El que més em va impressionar el dia 1 d’octubre va ser la fermesa i la determinació de la gent a defensar el seu dret a votar. La generació dels meus fills adolescents va descobrir aquell dia amb estupor que els drets democràtics no estan garantits per sempre, sinó que cada generació se’ls ha de guanyar. L’1 d’octubre va néixer el català determinat a defensar els seus drets democràtics i nacionals, disposat fins i tot a arriscar la seva integritat física si cal. Veure lesionats que havien estat atesos als hospitals tornar als col·legis i votar pot simbolitzar perfectament el moment fundacional de la nova República catalana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.