La República francesa està en flames per l’augment de l’edat de jubilació. Admiració i solidaritat amb una societat que és capaç de plantar cara amb vagues i manifestacions massives i sostingudes en el temps.
Amb aquest marc de fons ha passat desapercebuda una altra mobilització de fort impacte, la manifestació contra l’embassament de Sainte-Soline, al Departament de Deux-Sèvres, ara fa un mes. 30.000 persones i nombrosos tractors van aconseguir trencar el cordó policial. Els 3.000 efectius de les forces d’ordre, que comptaven amb 10 helicòpters, van respondre amb el llançament massiu de gasos lacrimògens i granades atordidores, i com a resultat hi hagué nombrosos ferits.
La manifestació estava convocada per Les Soulèvementes de la Terre, un moviment nascut arran de la resistència exitosa contra un aeroport que no es va acabar fent a Notre-Dame-des-Landes ara fa uns anys.
Sense renunciar a les accions jurídiques ni a les manifestacions massives, el moviment té una vocació d’acció que vol anar més enllà i per això plantegen les ocupacions, els bloquejos i el que anomenen desarmament, és a dir, perjudicar infraestructures de les indústries responsables de les emissions i la destrucció del territori: “El nostre objectiu és aconseguir que quan sortim d’una manifestació puguem sentir que l’acció col·lectiva ha tingut un impacte concret, que una fàbrica deixi de contaminar almenys durant un temps, que es torni a cultivar la terra en lloc de formigonar-la, que s’aturi una obra”.
Un nou ecologisme emergeix a França, orientat a l’acció directa i amb una intel·ligent agregació d’activistes climàtics i pagesia
Després de la batalla de Sainte-Soline, el Govern de Macron vol dissoldre Les Soulèvements perquè no es popularitzin aquesta mena d’accions directes.
Però la forma d’acció no és l’única clau de la seva efectivitat, sinó també la mena d’aliances que els ha fet emergir. Com ells mateixos expliquen, representen la confluència dels activistes pel clima amb el sindicalisme pagès, amb les plataformes locals contra determinades agressions al territori i amb l’anticapitalisme més urbà. I no tan sols això: també procuren l’entesa amb el sindicalisme obrer i se’n surten, com ara quan la secció de la CGT a Vinci, la multinacional que havia de construir l’aeroport, es va posicionar contra el macroprojecte, reclamant, en canvi, encàrrecs útils a la societat com ara escoles.
Una actitud orientada a l’acció i alhora una intel·ligència en la formació d’aliances són els ingredients d’una revolta necessària per a un decreixement que ens permeti sobreviure a la crisi ecològica. El canvi climàtic, la sequera, el pic d’extracció de matèries primeres i l’espoli del sud global persisteixen mentre les elits capitalistes insisteixen en la fugida endavant: més avions, més asfalt, més turisme i cap esmena al model agroalimentari actual.
Per a contribuir a aquest combat des del nostre país, cal que nosaltres també apleguem els ingredients de la revolta. La dimensió institucional la poden constituir les litigacions judicials, la legislació sobre l’ecocidi i la recuperació de béns, com per exemple els ajuntaments que lluiten per a remunicipalitzar l’aigua. La dimensió mobilitzadora ha de practicar un ecologisme que, com Les Soulèvements, agregui activistes climàtics, defensors del territori i pagesia, i busqui l’aliança amb el sindicalisme obrer.
I tot plegat amb el repte estratègic de no tan sols resistir, sinó de poder construir un poder propi, que, en el nostre cas, és la República catalana.
