La setmana passada em vaig deixar oblidada la jaqueta a classe de 1r d’ESO. Dos dies després vaig voler-la recuperar però havia desaparegut del penjador. En preguntar a l’alumnat si l’havien vista, una de les alumnes em va dir amb el que vaig voler intuir com un somriure còmplice: “Quina jaqueta? La de la xapa feminista?” Efectivament, el 8 de Març em vaig enganxar una xapa amb text d’Àngela Davis que encara porte a la solapa.
El comentari em va il·luminar el matí. I em va fer confrontar-me amb un dels eterns debats dels claustres que s’inicia, normalment, amb la frase lapidària d’algun professor que ja cobra el tercer sexenni: “És que ara no tenen interés per res”. Ara. Res. Com pot ser que passem entre adolescents 18 hores a la setmana i no siguem capaços de desxifrar l’interés que sí tenen els i les jóvens per les qüestions polítiques?
L’Informe Juventud en España 2020 que publicà l’Injuve, indica que en el grup de 15 a 19 anys hi ha un 27% més de jóvens interessats en la política al 2020 del que hi havia al 2006. L’augment pot ser conseqüència que entre els dos moments hem assistit a un període de grans mobilitzacions: el 15M i l’aparició de nous partits, les grans manifestacions feministes i contra el canvi climàtic o la mobilització de l’extrema dreta. El feminisme, el canvi climàtic, els drets dels animals i els drets de les persones LGTBI, són, precisament, els nous temes on mostren més interés; al costat del clàssic interés per l’educació i el treball.
Fixar un mínim de representació o abaixar l’edat de dret a vot podrien ser mesures que ajudarien a augmentar-ne la participació en els comicis
Malgrat que només una minoria forma part de casals o associacions, moltes i molts participen de processos de signatures de peticions, consumeixen productes relacionats amb causes socials, fan voluntariat o acudeixen a manifestacions. Però ja sabem que interés en qüestions polítiques i participació electoral són temes diferents. Tot i constituir una cinquena part de la població amb dret a vot, no estan formalment representats en parlaments o ajuntaments. Fixar un nombre mínim de representació o abaixar l’edat de dret a vot, podrien ser mesures que ajudarien a augmentar-ne la participació en els comicis, per no parlar de com milloraria la qualitat de la governabilitat.
No podem esperar que el cuquet de la ciutadania activa aparega de la nit al matí quan algú fa 18 anys. A banda d’encoratjar a la participació des de les aules dels instituts i les universitats (sense paternalismes ni condescendències), fora bo promoure campaments juvenils, visibilitzar organitzacions encapçalades per jóvens, fomentar-ne l’associacionisme, crear espais d’educació no formal o dissenyar projectes juvenils des dels ajuntaments a petita escala.
Deia Silvia Federici en una entrevista recent en l’Ara Balearsque qualsevol lluita té dos aspectes fonamentals: el de la resistència i la protesta, i el de la construcció i reconstrucció d’una societat que treballe pel bé comú. Les feministes, deia, estem en una posició privilegiada per dur endavant aquesta construcció perquè formem part del moviment que més directament coneix la necessitat de posar la vida al centre. Les feministes que tractem amb jóvens, dic jo, encara ho estem més, perquè tenim a l’abast material sensible. Acompanyem-los perquè puguen construir i construir-se des dels feminismes, des de la col·lectivitat, des de la implicació, des de la participació. Diria que ens respondran amb un somriure còmplice.
