El riu (Millars) procedeix de Campos de Arenoso, i corre encaixonat en gorges braves, fragorós i escumejant. En acostar-se a Montanejos, un congost d’agra bellesa dona a la seva aigua l’oportunitat de caure en salts ràpids, vehements”. Així descrivia Joan Fuster l’escenari del seu passeig per les comarques de l’Alt Palància i l’Alt Millars en el llibre El País Valencià, traducció al català de l’original El País Valenciano publicat per l’editorial Destino en 1962. També destacava l’autor suecà la despoblació de la zona, així com la presència de fonts medicinals i “una gojosa consistència forestal”.
Malauradament, ara mateix, el panorama que es trobaria qualsevol persona que fes una excursió per allà seria molt diferent. El primer gran foc de l’any al País Valencià s’ha acarnissat amb un indret que trenca el tòpic d’horta i “jardí de flors” que acompanya secularment aquest tros del món abocat a la Mediterrània. L’Alt Millars és un territori dominat per les serres, un paisatge abrupte i trencat pels característics bancals de pedra en sec. Una orografia que, precisament, ha dificultat les tasques d’extinció d’unes flames que, a l’hora d’escriure aquestes línies, havien devorat 4.300 hectàrees en un perímetre de cinquanta quilòmetres quadrats.
La Guàrdia Civil havia detectat la presència de curiosos que s’aproximaven al lloc del foc per captar imatges i pujar-les a les xarxes
La comarca afectada per aquesta calamitat fa dècades que viu les conseqüències del despoblament i l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes. La seua capital, Cirat, ha passat de tenir 1.970 habitants en l’any 1960 als 226 de l’actualitat. Precisament, el seu alcalde, Pascual Salines, feia servir els micròfons de la radiotelevisió pública valenciana per anunciar el desastre econòmic que els ve al damunt després de la desaparició del gran atractiu de la zona: la muntanya i la seua vegetació. Així, es tem per la desaparició del turisme rural i els esports d’aventura.
En una compareixença davant dels mitjans de comunicació, Gabriela Bravo, consellera de Justícia, Interior i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, denunciava l’anomenat turisme d’incendis. Així, la Guàrdia Civil havia detectat la presència de curiosos que s’aproximaven al lloc del foc per captar imatges i pujar-les a les xarxes socials. Fins i tot, 14 ciclistes havien sigut interceptats mentre pedalejaven per les costeres de la contornada sense tenir en compte el perill al qual s’exposaven ells mateixos i els efectius que, davant de qualsevol contingència, els haurien d’haver auxiliat.
Em declare incapaç d’entendre què porta els éssers humans a comportar-se d’aquesta manera. Acostar-se a les immediacions d’una catàstrofe implica destorbar les feines dels serveis d’emergència, els quals necessiten tenir els camins a la seua disposició per circular-hi. Quan tot passe, sí que haurem de tornar-hi amb rapidesa. Les administracions prometran ajudes urgents, però els testimonis dels alcaldes ens demostren que els diners s’encallen en un munt de burocràcia. Però assaborir els productes de la zona, gaudir de les aigües del balneari i fer ràfting pel Millars són activitats que sempre tindrem a la mà. O així hauria de ser.
