Fou detinguda amb 19 anys l’any 1973 a Iruña. Se la relacionava amb moviments antifranquistes. I sí, ella va repartir propaganda per tractar que s’adheriren més persones treballadores a les diferents jornades de vaga que es van convocar.
Va estar durant cinc dies retinguda al quarter general de la Guàrdia Civil. Sabia amb certesa, —ja eren anys de bagatge sobre el funcionament de la policia franquista—, que l’anaven a torturar. El trasllat fins al quarter ja va formar part de la tortura perquè la van fer caure per les escales. Es va orinar damunt. No es va poder rentar ni canviar de roba en els cinc dies: li recordaven el seu estat cada cop que l’escridassaven “guarra! cerda!”. Es va preparar per començar a rebre els cops. Patia d’una malaltia estomacal crònica, raó per la qual va demanar que no li colpejaren aquella zona. No cal dir que és on més la van colpejar. Tal fou l’acarnissament al llarg dels dies que li van acabar desplaçant la bufeta i l’úter.
Sense poder pràcticament caminar, la traslladaren a la presó. Les companyes preses van demanar un metge perquè sagnava sempre que orinava i cada dia estava més feble. Fins que les companyes no van fer vaga de visites no van aconseguir que un facultatiu l’estudiara. Un any per aconseguir un metge. Massa tard. Ja se li han quedat fins al dia d’avui seqüeles; té incontinència urinària, infecció crònica i dolor. No va obtenir la llibertat fins al 1975.
Els joves de Pego hauran d’entendre que, si en algun moment els acusen de delictes d’odi, és per aconseguir que el col·lectiu nazi se senta a sopluig després de dècades de persecució.
La setmana passada va interposar una querella per tortures en context de crims de lesa humanitat produïts pel franquisme. I va contar a tot un auditori ple de persones la seua vivència. Va compartir mesa de ponència amb altres víctimes de la repressió estatal. Entre elles es trobaven els encausats de Pego: aquell grup de 14 joves als quals la Fiscalia els demana, sumats, 104 anys de presó. Un grup d’ultres d’un equip de futbol de Gandia estigueren passejant-se hores abans del partit que havien de celebrar en Pego, tot exhibint simbologia nazi i molestant algunes veïnes. Els joves antifeixistes del poble van mostrar el seu desacord amb aquestes actituds. Tot i que no es va registrar cap incident físic, hi ha sol·licituds de penes de 9 anys de presó.
A través del pont de la Transició, hem heretat un franquisme sociològic molt explícit, especialment a l’Administració de justícia. Si no, recordem la Circular 7/2019 de la Fiscalia General de l’Estat sobre pautes per interpretar els delictes d’odi. Textualment, diu: “una agressió a una persona d’ideologia nazi o la incitació a l’odi cap aquest col·lectiu, pot ser inclosa en aquest tipus de delictes”.
És ben sabut per l’imaginari col·lectiu que els nazis han sigut i són un col·lectiu vulnerable, històricament perseguit, assetjat i denigrat, el qual requereix una protecció especial.
Els joves de Pego hauran d’entendre que, si en algun moment els acusen de delictes d’odi, és per aconseguir que el col·lectiu nazi se senta a sopluig després de dècades de persecució.
De les garanties de no repetició de crims de lesa humanitat produïdes per ideologies nazi, ja en parlarem en un altre moment. Amén.
