Il·lusió somatogràvica: ‘Error dels sentits, en absència de referents visuals, que provoca una percepció incorrecta. Sol passar durant moviments de vol ràpids d’acceleració i desacceleració i quan hi ha una visibilitat exterior limitada. En aquests casos, el risc és que el pilot faça cas als sentits corporals erronis i no a la trajectòria de vol real’.
Volem i necessitem un tercer Botànic. Amb aquest crida, el progressisme del País Valencià calfa motors per a les eleccions de maig. La petició —gairebé una súplica— no prové dels partits del Botànic actual, tot i que dirigents del PSPV, Compromís i Podem s’hi han deixat veure i participen del missatge central: cal evitar el sorpasso de la dreta.
Tres arguments bàsics a l’hora de reivindicar l’“emergència democràtica” del tercer Botànic. En primer lloc, la por al retorn de la gossada dretana, rabiosa i més ultra després de vuit anys roent els ossos de l’oposició, per a recordar la gent que “cal anar a votar”. Sobta, però, que l’esquer per a introduir el paperet dins l’urna no siguen els mèrits propis del Botànic, sinó el pànic a les urpes alienes.
Segon missatge: “Queda molt per fer”. Vuit anys després del primer Botànic, es planteja que cal vertebrar el territori valencià (on és la xarxa de mitjans de comunicació propis, els transports entre comarques o els nexes comuns de Vinaròs a Oriola?); enfortir un autogovern en hores baixes (dret civil valencià? Nou finançament? Mesures contra l’espoli fiscal?); evitar els retrocessos lingüístics (que s’han produït sota el govern de qui?), i mantenir una sanitat i una educació públiques, gratuïtes i de qualitat (moltes gràcies, si més no). La mateixa cançó de 2015 i 2019. Tot un hit fa uns anys; remember nostàlgic, en l’actualitat.
I encara més: tercer plantejament. Es demana la participació de les persones “desil·lusionades amb el Botànic” i que els partits d’esquerra “estiguen a l’altura”. Desil·lusió? Estar a l’altura? Sorprén, si més no, que es mene a votar botànicament amb aquestes coordenades després de vuit anys d’autocrítica zero i atacs barroers a qui gosa posar un mínim però al comboi.
Aquestes són les claus del Botànic III: por, tot per fer encara i votar amb el nas tapat. Una proposta il·lusionant, però d’una il·lusió somatogràvica
Tot plegat mentre el líder del Botànic, Ximo Puig (PSPV), en meitat de l’atracament econòmic que pateix la ciutadania al supermercat, en l’accés a l’habitatge o en l’àmbit laboral, acorda instituir el Dia de l’Empresa a la Comunitat Valenciana (sic). Perquè cal enaltir la funció social de l’empresariat valencià, “fonamental i essencial per a crear treball i que l’economia funcione”. La classe treballadora, pel que sembla, no fa res. Però, ei, que som l’esquerra!
A Compromís, mentrestant, entre ganivetades primàries i arraconaments històrics, Baldoví vola alt en mode presidencial. “Això vostre, quan ho dissoleu?”, li preguntava fa poc a un dirigent independentista valencià; “i això vostre, quan arranca?”, caldria respondre-hi.
Aquestes són les claus del Botànic III: por, tot per fer encara i votar amb el nas tapat. Una proposta il·lusionant, però d’una il·lusió somatogràvica. Bon viatge i, sobretot, compte amb la desacceleració.
