Desinformació post-Diada

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns, al mig de la gran manifestació de Barcelona, no érem més que petits puntets verds que no hi veien més enllà d'uns quants metres a la rodona. Les sardines amuntegades intuíem la magnitud de l'esdeveniment pel context: les carreteres plenes, els carrers adjacents bullint, la dificultat per trobar un lloc on prendre una cervesa i aquell caminar ridícul amb passes curtes i fent ziga-zagues com si fóssim en un concert o en una discoteca. Per confirmar la meva intuïció, en arribar a casa vaig engegar el televisor per veure-ho amb perspectiva. Quan es veu de prop, la història és molt prosaica, ja sigui en forma d'aixella suada, de trepitjada o d'insolació. És per això que va bé mirar-se-la de lluny, amb les vistes des dels helicòpters i les grues que ens posen a la televisió, per apropar-se una altra vegada, amb la casuística que van recollint els reporters a peu de carrer.

Vaig veure la cobertura que en feia el telenotícies de TV3, però quan es produeix un esdeveniment important sempre em genera una tensió que em porta a voler recrear-m'hi. És per això que vaig posar el canal 24h de Televisió Espanyola on s'hi anaven succeint un seguit de tertúlies al voltant de la Diada. La primera que vaig enganxar tractava sobre els ajuntaments catalans i els diversos tertulians estaven tots d'acord en què calia perseguir tots els alcaldes i alcaldesses que complissin amb allò acordat al nostre Parlament. Tot seguit van passar a parlar de les personalitats assistents a la manifestació explicant que el "convidat estrella" havia estat Arnaldo Otegi, tractant-lo de terrorista per amunt i recordant la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, així per embolicar una mica més la troca i tu ja m'entens. No importava que s'hagués fet un minut de silenci esfereïdor per les víctimes del terrorisme. No hi feia res que el premi Nobel de la pau Ahmed Galai hagués pujat a l'escenari per donar suport al referèndum. Tampoc que un altre premi Nobel, l'argentí Adolfo Pérez Esquivel, ens hagués parlat a través d'una pantalla. Els seus noms no van ni sortir a la conversa.

Més endavant, el presentador va posar-se a comentar les portades dels diaris de l'endemà. Em vaig fixar en la de l'ABC que afirmava que en aquesta manifestació hi havia hagut 800.000 manifestants menys que en la del 2014. Per curiositat, em vaig preguntar quina xifra de manifestants havia donat aquell mateix diari quatre anys abans i vaig trobar que hi parlaven en portada de 520.000 persones. És a dir, que ara l'ABC o bé entenia que al 2017 hi havia hagut una xifra negativa de -280.000, que suposo que deu consistir en expulsar aquest número de persones del centre de la ciutat, o bé que estava assumint amb total normalitat que el govern espanyol manipula les dades per intentar perjudicar l'independentisme. Astorat pels fenòmens de les matemàtiques, jo que sóc de lletres i sempre m'han costat d'entendre aquestes coses, m'he decidit a contrastar les dades amb altres diaris. Així, El País diu que la jornada reivindicativa "amb prou feines va arribar al mig milió" segons uns refinats càlculs que han fet ells mateixos. Si mirem què deien l'any 2014 veurem com publicaven les xifres proporcionades per l'Estat, que situaven l'assistència entre els 470.000 i els 520.000 participants, sense denunciar-ne cap manipulació. Es pot dir, doncs, que segons El País, la manifestació de la Diada podria haver guanyat concurrència al mateix temps que es desinflava, i a mi ja m'està a punt d'explotar el cervell.

Beneït internet que ens posa l'hemeroteca a l'abast. L'any 2013 el diari ABC titulava "La Diada perd adeptes". El mateix diari, l'any següent, deia que es feia "una V independentista menys visual per evitar un fracàs". El 2015 La Razón era contundent: "La Diada perd adeptes". El 2016 El País feia un editorial titulat "Diada, però menys". Hi ha alguna cosa que algun dia que ens hauran d'explicar: com pot ser que l'ANC hagi organitzat les manifestacions més massives de la història de Catalunya fracassant des del primer dia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Andreu Pujol
Andreu Pujol

Historiador, historiador de l'art i autor del Ministeri d'Incultura: Catalunya a la recerca d'un Kitsch nacional (A Contra Vent Editors, 2013).